Sóc feliç

Avui m'he comprat una d'aquestes màquines que et fan feliç. Ara sóc feliç, molt feliç. I quan trec la meva màquina la gent em mira amb afecte i admiració i també amb aquella mirada d'enveja i pensen que s'ho volen comprar per ser més feliços que jo. Alguns diuen que per a ells no els cal una màquina així, i veus la seva cara trista i amargada. Alguns volen jugar-hi però no els deixo. Potser només un moment per fer-los gruar i notes la seva cara de felicitat durant un moment. I amb uns mesos tots aquests tindran la màquina però ja no seran els primers, uns perdedors, però seran feliços.

Sí, sóc un egoista convençut i seguiré vivint cada dia per passar-m'ho bé i per viure dels plaers banals que em dóna la societat.


Prou! N'estic fart!
La felicitat no és això, potser requereix temps, treball, ganes i tantes i tantes coses que poden ser tan diferents segons cada persona... No ho sé què és la felicitat, però tanta banalitat segur que no. Sempre he pensat que la felicitat la pots gaudir mirant enrere i mirant endavant el teu temps si has aconseguit una harmonia del teu entorn i de les teves actuacions. Serenitat. Estimar i ser estimat. Jo què sé; un dia si tinc sort m'aniré fent vell i podré saber si sóc feliç o no. Ara m'hi sento. I no m'he comprat res, ni ganes!
És estrany tot plegat, però el món ultra-racional i instantani que vivim no crec que hi ajudi.


Bé, prou de bajanades. Vaig a mirar quina és la última novetat tecnològica que em crearà una nova necessitat imprescindible.