dilluns, 24 de gener de 2011

Fred

Quan fa fred no vols sortir de casa. Et quedaries dins del llit tapat sota els llençols. Però et toca anar a treballar i t'abrigues bé amb la bufanda i els guants i surts amb un pas decidit però pensant en l'escalfor de casa. Que bé que s'hi està a casa. El carrer és fred. Molt fred. No t'agrada.

I només has caminat quinze metres que veus un ocell molt petit, que fa mig pam com a molt. No saps quin ocell és. Blanc amb unes línies grises i negres, uns color d'hivern. El voldries agafar però s'escapa quan t'hi acostes i segueixes caminant. Més enllà veus uns arbres que han perdut totes les fulles mentre un grup de pardals que ha arribat volant es paren entre les seves branques. No pots aturar-te perquè no vols fer tard però t'agrada el què has vist. Deixes de pensar en el fred.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el fred és un estat mental

Adbega ha dit...

Si!! El fred és psicològic (sempre que vagis ben tapat!!).

Jordi ha dit...

Uf! Em costa fer aquest comentari! (estic assegut al costat de la llar de foc). Penso en coses banals: l’ocell podria ser una “quareta”, els arbrers podrien ser roures o til·lers ...
De tant en tant surto a la terrassa ..... collons quin fred que fot!!
Salut.

elur ha dit...

una cuereta cuablanca :)

a mi m'agrada passejar-me quan fa fred.

Salut!

Peix ha dit...

Moltes gràcies!
Segurament devia ser una cuareta. He de dir que mai havia sentit a parlar d'aquest ocell, però buscant una mica era igual.