dimarts, 4 de gener de 2011

El desert

Abans d'anar a dormir, de tant en tant, m'imagino pujant una muntanya de sorra fina daurada sota un sol immens que ho asseca tot, enfonsant la mà dins la sorra notant el pessigolleig i l'escalfor que em crema, agafant la sorra i deixant-la escolar pels dits veient com cau lentament i constant, mirant cap a l'horitzó i no veure res més que dunes i dunes i la línia fina que separa el cel de la terra...

De debò és així el desert? Jo l'imagino com un paisatge senzill, simple, perfecte, immens... Un dia hi vull anar per saber-ho del cert.

4 comentaris:

Adbega ha dit...

Jo no he estat mai al desert, però una vegada vaig pujar una duna molt alta a una platja andalusa i a mig camí la situació era força angoixant... tot i que arribar a dalt va ser genial i va ser una gran recompensa.

Peix ha dit...

Hauré d'anar doncs andalusia que està més aprop.
No sé perquè tinc aquesta fixació amb el desert... i des de fa forces anys!

Guspira ha dit...

Ves al Delta de l'Ebre! També hi ha dunes i és més a prop...

Peix ha dit...

Si torno al Delta de l'Ebre m'hi quedo a viure. Llàstima que hi hagi tants mosquits a l'estiu...