dilluns, 13 de setembre del 2010

Un dos tres, un dos tres. Provant, provant. Va, sí, va. Ei. Eeei. Eeei (amb veu profunda).

Sempre m'havia fet il·lusió fer això. Llàstima que no és ben bé el què m'esperava així escrit.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Creative Commons License