Cadena

Escrit per Peix - dimarts, 10 de setembre de 2013
Caminava feixugament a un pas lent arrossegant els peus, derrotat i sense esperança. Feia dies que tenia una sensació d'abatiment. La meva tristesa i la meva ràbia ja no tenien conhort. No recordava quan havia perdut la il·lusió ni la raó que m'havia portat a aquest espiral de desconsol.

Em vaig deixar caure de genolls en un terra espinós que em me'ls va encetar però el dolor no era suficient per oblidar el meu sofriment. Em sentia abandonat pels meus, traït i arraconat. Exhaust i havent perdut totes les ganes de donar un sol més alè en aquest món corromput vaig deixar caure el meu pes mort quan de sobte una mà desconeguda va agafar amb fermesa el meu braç. Em vaig girar per mirar qui impedia el meu final. Els seus genolls plens de crostes em van sorprendre i aleshores em vaig sentir un egoista. No era jo qui també havia abandonat, traït i arraconat la resta per viure en el meu propi dolor?

Em vaig aixecar amb la seva ajuda, em va fer un somriure de complicitat. No estàvem sols. Una llarga filera que es perdia a l'horitzó s'agafava es donava una força que mai m'hauria imaginat. Emocionat em vaig girar i vaig agafar pel braç una ànima abatuda que ja es deixava caure.


I amb aquesta entrada jo també m'afegeixo a la Cadena de de Blogs per a la Independència.

Cap al blog de Monyofiné!
 

5 comentaris.

  1. Quadern de mots - 10 de setembre de 2013 a les 9:29
    No estem sols, junts ho aconseguirem.

    Bona diada!!!
  2. jomateixa - 11 de setembre de 2013 a les 10:53
    Bona Diada!
  3. sargantana - 15 de setembre de 2013 a les 13:38
    m'ha encantat !!

    gracies per donar-nos la mà tambe a la cadena de blogs

    salut i independencia !
  4. Gerònima - 15 de setembre de 2013 a les 17:14
    Que bonic!
  5. Peix - 17 de setembre de 2013 a les 19:01
    Moltes gràcies! :)

Alguna cosa a comentar?