El temps, des de fa uns mesos, ha reduït la seva velocitat. Quan miro ahir em trobo transportat a una època antiga i llunyana. Somric. No hi ha demà. Cada dia, un nou dia. Què he de fer avui? Avui treballes, em dic. D'acord, responc. I vaig a treballar. O bé, avui pots dormir, llegir, mirar la tele o fer-ho tot. I ho faig tot. Dormo fins que el sol escalfa l'habitació. Llegeixo estirat al sofà. Un capítol d'un llibre, un capítol d'un altre i d'un tercer potser. I miro una pel·lícula de qualsevol estil. Hi ha dies que vaig amb bicicleta. No preparo la sortida el dia abans, ni sé on aniré. Quan surto al carrer, la ruta es comença a definir. Porto aigua i menjar pensant en una ruta de més de cinc hores. Sis. Quan torno, encara em sobra menjar. He reomplert els bidons a les fonts de pobles per on he passat. La ruta, així que arribo a casa, té la forma que l'atzar ha decidit. I res més.
Aquesta setmana, però, dies de vacances. Agafats a contracor. La mateixa rutina de cada matí. Què faig avui? Avui no facis res o surt amb bici, però no treballis.
1 comentari:
Soc ric. No hi ha demà. Cada dia, un dia. Què he de fer avui? Res. Avui no he de fer res, em dic. D'acord, responc. I vaig a mirar els ocells. O bé, avui pots dormir, llegir, mirar l'youtube o fer la suma. I no faig res. Dormo fins que el sol escalfa el patí. Llegeixo estirant-me a la butaca. Un tutorial d'un lloc web, un tutorial d'un altre i d'un tercer potser. I miro una serie xinèsa de estil gu-zhuang. Hi ha dies que vaig a regar les plantes. No preparo la sortida de casa el dia abans, ni sé quan sortiré. Quan surto al patí, la riquesa del no fer res comença a brillar. Porto el te pensant en una eternitat de més de cinc hores. Sis. Vint-i-quatre. Quan torno, encara em sobra menjar a la taula. La sortida, així que arribo a casa, té la forma que l'atzar ha decidit. I res més. Se'n diu simplement viure.
Publica un comentari a l'entrada