La llum m'encega del foc que emano des de les entranyes. Sí, soc una estrella i dono voltes a una presència tan poderosa que em té aterrida. Al meu voltant noto la brossa que vaig deixar enrere quan em vaig crear. És formada per petits fragments de gas i roca tan petits que dubto que tinguin la capacitat d'entendre què soc. De vegades penso que em veuen i tenen por de mi, però sé que és impossible. Ho penso amb supèrbia, per sentir-me poderosa, per oblidar el pànic que em provoca la caiguda eterna cap al centre de la galàxia.
Nota de la presència: Jo, Sagitari A*, et puc dir que no cal que t'amoïnis per la caiguda cap a mi. De moment soc poca cosa. Un temps abans de la teva fi em fusionaré amb el cor d'Andròmeda. La força que sentiràs aleshores serà el doble de poderosa. Però res més; les possibilitats que modifiquin el teu curs són escasses. Potser notaràs una mica de vaivé durant una estona, això no ho descartis.
