Des de ben petit sempre volia escoltar rondalles i demanava a totes hores a familiars i amics que m'expliquessin les millors. Va arribar un dia que ja coneixia cada història com si fos la meva pròpia pell, però necessitava més, estava convençut que n'hi havia una per sobre totes les altres.
Així que vaig decidir emprendre un viatge on recorreria cada racó de món i demanaria a tothom que compartissin la seva rondalla més preuada. Vaig escoltar relats meravellosos de tota mena i malgrat que els vaig apreciar, sempre vaig tenir l'ombra del dubte que em feia continuar la recerca.
Finalment, rendit, vaig tornar a casa. Veient-me tan desanimat, la gent em va preguntar què em passava:
—He cercat arreu, he visitat llocs impressionants que mai hauria imaginat i he fet amistats que portaré sempre al cor. Malgrat tot, cap de les rondalles que m'han compartit era suficient per a mi.
Algú va suggerir:
—Potser la millor rondalla del món és la teva pròpia història, la història d'una vida dedicada a la recerca d'un somni.
Vaig respondre irritat:
—Això? Una vida perduda buscant una il·lusió?
Em va somriure i va dir:
—Això, amic meu, és cosa teva.
4 comentaris:
A veure, tenir la pasta necessaria per anar pel món buscant rondalles ja és un bon principi d'una vida extraordinaria, disposar-se llavors a anar per tot arreu buscant-les és ben bé una vida digne de qualsevol enveja! No veig com un podría mai veure-la com una vida perduda buscant una il·lusió, la definició d'una vida perduda és:
- de ben jove acabar de formar-se per a una feina d'avorriment màxim
- després d'acabar disposar-se a passar cada dia aixecant-se a les X per anar a la feina, anar a la feina fins a les Y, tornar de la feina, sopar algo, perdre 2-3 hores fent veure que un es relaxa i anar a dormir.
Allò de formar una família tampoc no ajuda gens a canviar la definició de la vida perduda fent el mateix per a, en el fons, no res.
És que hi ha gent que no és feliç amb res.
Amb aquesta història es veu que van comentar que feia pensar amb un tal Paulo Coelho. En defensa meva he de dir que no he llegit mai res d'aquest senyor.
Jo tampoc n'he llegit cap cosa d'ella. Trobo sospitós que tingui tant èxit abans d'haver-se mort, no penso llegir-ne cap cosa fins que em jubili.
Errata:
-> al comentari amb la data 30 octubre de 2023, a les 11:44, on posa "cap cosa d'ella" llegir "cap cosa d'ell"
P.S.
Recorda manifestar-te abans de l' Halloween a la secció de comentaris gratuits del Pons's blog! Igual trobes material per a la cremada ^^
Publica un comentari a l'entrada