Vaig sentir un buit quan em va mirar de fit a fit. Ara era ella qui em buscava després de tant de temps. Aquest buit em va fer mal perquè tot allò que havia desitjat ja no em causava el més mínim anhel, ans al contrari. Tan sols volia que fos inabastable, un simple somni. Quan es va fer realitat vaig despertar i, com tots els somnis, es va anar desfent en un record vague i distant.
3 comentaris:
Els somnis sempre son millors ... la realitat és més dura.
Salut !.
Raó de més per dormir tantes hores com es pugui :)
Porto com un més amb problemes greus i patètics intentant dormir. Quan ho aconsegueixo, somnio merdes inútils, gens interessants. Recordo però l'exaltació dels pocs somnis que em va provocar la scopolamina i reconec que no els trobo a faltar. Somniar merdes inútils els pocs moments quan pots és una benedicció disfressada d'avorrida.
Publica un comentari a l'entrada