diumenge, 16 d’octubre del 2022

La sonda

Fa milions d'anys es va enviar a l'espai una sonda per explorar el sistema solar. No era la primera sonda que s'enviava, però seria la primera que, amb el temps, aconseguiria sortir del sistema solar per viatjar a la deriva per la galàxia. De fet, quan va sortir del sistema solar i de la seva interacció gravitacional, la generació que havia vist el seu llançament ja havia desaparegut; havia passat tant de temps que el record de la sonda només estava en biblioteques que mai ningú anava a consultar. La sonda, molt abans d'abandonar el sistema solar, va quedar sense combustible enviant un últim senyal en direcció al planeta que l'havia llançat i va començar un viatge en silenci pel buit de l'espai que duraria diversos milions d'anys. Durant tot aquest temps mai s'acostaria a cap altre objecte, però la seva trajectòria l'acabaria portant ser destruïda per l'atmosfera d'un petit planeta d'un sistema solar de la mateixa galàxia. I en aquell planeta també hi havia vida. I no era una vida qualsevol, era vida intel·ligent, amb una civilització força avançada, però que tot just començava a tenir una vaga idea d'on es trobava. 

A les nou de la nit del 24 d'agost de 1609, Galileo Galilei estava acabant d'ajustar els detalls d'un aparell per observar els planetes i les estrelles. No era un invent del tot seu, l'any anterior ja s'havia presentat, però ell n'havia fet certs canvis que milloraven la nitidesa i el portarien a fer descobriments de gran importància. L'endemà presentaria l'aparell, el telescopi, i volia que funcionés a la perfecció. A les nou i setze minuts va ajustar les lents mentre mirava pel visor. Durant un moment la imatge es va veure borrosa. Durant aquell moment va passar a gran velocitat un objecte amb una forma estranya per damunt de la vista del telescopi. Quan es va tornar a veure el cel nítid, l'objecte de forma estranya ja s'acostava a les costes de la Corona d'Aragó. Galileo Galilei s'havia perdut el que sense cap mena de dubte seria el descobriment més important de la humanitat fins ara. Uns minuts més tard, la sonda entrava a l'atmosfera formant una petita bola de foc i es desintegrava en pocs segons sobre l'oceà atlàntic.

4 comentaris:

artur ha dit...

Un final poètic per a la oblidada sonda espacial, que va viatjar inútilment... el projectes no sempre surten bé ! llàstima !
Salut ;)

NoName ha dit...

Pobre sonda, oi? Fa pena que vagi donant tantes voltes a l'espai sense que tenir ningú que li pregunti si era conscient de les voltes que n'estava donant i com es trobava i si no tenia ganes de tornar a casa i tal...

NoName ha dit...

Nota de peu:

El que sobra ^^

NoName ha dit...

«Chuang Tzu and Hui Tzu were walking beside the weir on the River Hao, when Chuang Tzu said, ‘Do you see how the fish are coming to the surface and swimming around as they please? That’s what fish really enjoy.’ ‘You’re not a fish,’ replied Hui Tzu, ‘so how can you say you know what fish enjoy?

Chuang Tzu said: ‘You are not me, so how can you know I don’t know what fish enjoy?’ Hui Tzu said: ‘I am not you, so I definitely don’t know what it is you know. However, you are most definitely not a fish and that proves that you don’t know what fish really enjoy.’ Chuang Tzu said: ‘Ah, but let’s return to the original question you raised, if you don’t mind. You asked me how I could know what it is that fish really enjoy. Therefore, you already knew I knew it when you asked the question. And I know it by being here on the edge of the River Hao.’»

Tzu, Chuang. The Book of Chuang Tzu (Penguin Classics) (Kindle Locations 2664-2669). Penguin Books Ltd. Kindle Edition.

Creative Commons License