Avui he agraït al meu jo del passat una decisió que va prendre i de sobte he recordat l'agraïment que em venia del futur. Ha sigut un moment tan especial que he decidit preguntar com li anava la vida i he recordat que era feliç. Encoratjat, li he fet unes preguntes sobre física i filosofia, però el record ha sigut vague. És clar, encara no tinc respostes per segons quins temes, m'he dit a mi mateix, i el record ha assentit fent cara de circumstàncies. Aleshores he recordat les paraules de la mestra: "Estigues atent, no pots parar d'estar a la inòpia?" I jo li he dit que respongués que pensava en el futur. I així ho vaig fer. Recordo com ella feia que no i em recriminava que si pensava en el futur, sempre distret, seria ben negre. He recordat com li he dit, depèn de l'hora del dia, i com em posava a riure sense cap raó, de com em feien fora de classe i que m'era ben igual. Aleshores he saludat el meu jo del futur que caminava carrer amunt cap a la plaça. Li he preguntat si volia entrar a la nostra conversa i m'ha dit que sí, però suposo que s'ha distret en qualsevol cosa perquè no n'he sabut res més. M'he acomiadat del meu jo del passat que m'ha recordat la seva vida sense preocupacions. He sortit al carrer mentre pensava en la conversa i em saludava. És un carrer ample i descuidat on la seva vorera boteruda per culpa de les arrels dels arbres i un poti-poti de rajoles trencades sembla una cursa d'obstacles. El pujo gaudint de cada passa, que ha de ser precisa, valenta i, sobretot, sense distraccions.
dimarts, 14 de juny del 2022
Distraccions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
És hora d'anar a dormir, no em puc permetre distreure'm. El cami cap al llit és llarg i ple de perills, d'un costat i d'altre un troba portes que es poden obrir, un podent caure-hi per no sortir-ne - anava a dir mai - unes bones hores, arribant a fotre això que vindria a ser l'hora i, fins i tot, el dormir.
Dormir és important!! Ara és l'hora!
Un mira fora. A la vorera hi ha un gos.
Un mira l'hora - l'hora encara és.
Un sent els crits de l'animal que l'implora anar a dormir. Un mira l'hora.
Un beu brou de verdures aigualit. Un torna a sentir el crit fora. Fora del llit...
Un lluita per arribar-hi. Les mans cauen, els ulls volen tancar-se, el crit està fora.
Fora del llit.
Un pensa en les rentades, la nit i el llit.
Un mira l'hora.
Fora del llit.
Un. L'hora. Dormir.
Fora del llit.
I ara, una crítica literària:
Quan jo vull parlar amb el meu jo del futur sempre acabo fent tard i acabo parlant amb el jo del present. En canvi, quan vull parlar amb el meu jo del passat sempre m'accelero i acabo parlant també amb el jo del present.
NoName, només puc dir: Art. Deixa tot el que estiguis fent i segueix per aquest camí. El Poeta del Mató potser et tindrà enveja, però no li tinguis en compte. La crítica no l'hauria pogut fer millor.
Pons, no entenc com pots ser tan mandrós per algunes coses i tan delerós per altres. Com t'ho fas per parlar amb el teu tu del present? No s'encavallen les paraules entre vosaltres? Ha de ser molt complicat tenir una conversa normal.
Art?
Ah, el somni dels jubilats amb una pensió decent!
La mandra polida del fatxenda cruent...
Diguem-li art! Qui en paga?
(de fet, jo voldria fer-me director de cine)
Publica un comentari a l'entrada