Alfa i Omega

Tothom té històries, totes tendres i d'una càrrega sentimental i emocional tan gran que no es pot expressar amb paraules. Bé, sí que es pot, però em fa mandra escriure-ho (o la meva mediocritat no m'ho permet?). Jo també en tinc i en algun moment he pensat que seria bonic deixar-les escrites en aquest bloc de notes. Avui no ho faré; ja l'hi he dedicat moltes entrades. Potser demà.

Veiem el final amb tristesa, com un trencament que ens evoca records i nostàlgia. Hi ha finals que són anunciats i et pots intentar preparar. N'hi ha d'altres que són sobtats. Aquests arrenquen sense que ho vulguis una part de tu mateix. Són durs i costen d'assimilar. Notes el buit de cop i volta i la seva no-presència t'embolcalla. Al principi constantment i, amb el temps, si hi ha sort, de tant en tant. Fins i tot, no sempre, arriba un dia que aquest embolcall és un tel fi de seda gairebé transparent.

 

De les cendres d'un arbre que ha vist passar generacions en sortirà un brot tendre. El veurem créixer i ell ens veurà marxar. Els fills veuran també com creix i ell els veurà marxar. I passarà també amb els fills dels fills. I durant generacions el brot que ja serà un nou arbre majestuós regnarà aquesta terra ara òrfena i desolada.

Nota: No m'ho crec, el meu optimisme em diu que en pocs anys serà un bonic desert. De plantes, animals i, si tot va bé, de persones. I, si va millor encara, d’aquí a molts anys, ja hi haurà nous arbres, lliures de l'esclavatge humà.