Paraules profundes

Després de passar uns dies de vacances amb certa angoixa per no haver escrit tot allò que volia escriure, però les vacances serveixen per no fer res, tan sols per jeure al sofà i amarar-se d'avorriment per recuperar la creativitat, vinc a explicar una situació d'allò més sorprenent. Abans, però, vull dir que un dia, el primer dia de vacances, mentre jeia al sofà, em vaig trobar buscant per internet els colls més durs de Catalunya per coronar amb la bicicleta. Ara el meu cos cansat de tant pedalar em demana per favor que vol fer vacances. On és la creativitat? No hi ha hagut temps per recuperar-la. Així doncs aquest bloc de notes seguirà com sempre. I per aquesta raó, la falta de creativitat, us explicaré aquesta situació tan sorprenent que em va passar mentre dormia.

Em vaig posar a somiar, no d'una manera conscient, ja que en aquell moment, com ja sabeu, dormia. Era, doncs, un somni real. Crec que estic posant moltes comes al text. El somni no tenia res d'especial. Em trobava d'excursió per algun indret del Pirineu i baixava per una vall força ampla. Al meu davant s'hi veien muntanyes altes i escarpades envoltades de núvols ben negres que anunciaven una tempesta. He de suposar que ja havia passat el migdia i tornava de fer algun cim. De cop i volta vaig tenir un Déjà-vu. A cada passa ja sabia el que passaria després. Un Déjà-vu dins un somni. Podeu pensar que és ben absurd i no us enganyaré que jo també ho vaig pensar. Aprofitant aquesta asincronia entre la percepció i la consciència vaig avançar-me als esdeveniments per veure com acabaria la baixada. En un refugi. I m'hi vaig transportar directament i em vaig estalviar un cansament del tot innecessari.

 

I per acabar vull demanar disculpes al gran poeta, Poeta del Mató, pel mal entès de l'última vegada. Crec que no vaig saber entendre la seva obra, performance, on utilitzava la veu de Pere Quart per expressar la precarietat dels artistes, que els tracten com vedells de camí a l'escorxador on prenen tota la seva substància per consumir en una producció en cadena. Us deixo la seva última obra on aglutina la saviesa i la intensitat de les frases que tant agraden a adolescents i no adolescents:

 

Paraules profundes

En caure a l'aigua,
la gravetat, sense pressa,
m'acompanya a l'abisme.
D'aquesta manera toco el fons,
a la depressió més pregona,
en una terra insondable.
I sense cap més opció
emprenc la tasca de cavar un pou
per arribar, si és possible,
més avall.

Poeta del Mató