Fer broma

Quan l'escoltava només esperava que fes riure. Qualsevol història, frase o paraula servia per riure. I va passar que va deixar de saber quan feia broma o quan parlava seriosament. I no era un problema seu, sinó que la resta també el tenia. Ningú sabia si deia una estupidesa o no. I ell reia, i ell no parava de fer el pallasso per fer-los riure. I volien estar al seu costat i li demanaven que expliqués més històries. 

Un dia va deixar de riure encara que per a ells, al principi, no ho va deixar de fer. Amb el temps, com que ja no els feia gràcia, es van anar apartant. I ell ho va fer d'ells. 

Ara, si per casualitat l'escolta, tot el que diu és seriós. Qualsevol història, frase o paraula, té un aire trist i apagat. No sap distingir una broma d'una queixa. I no és un problema seu, sinó que a la resta els passa el mateix. I ell no riu, i ell no parla. I no volen estar al seu costat ni li demanen res.

 

Des de l'altra banda, a ell li encantava fer riure i no li sabia greu haver de donar explicacions per especificar si les seves paraules eren serioses. 

Un dia li van clavar un punyal a les tripes i van remenar tant com van poder fins que va quedar destrossat per dins. I es va sentir culpable i de la vergonya no ho va explicar a ningú. I així, amb un cos trencat, ple de culpa i vergonya, va anar veient com tothom s'anava apartant d'ell i ell es va anar apartant de tothom. 

Després de forces anys, de mica en mica s'ha anat recuperant. Ell intenta tornar a explicar històries, a fer el pallasso, però ara tot el que diu ho fa, sense voler, amb un to trist i apagat i quan intenta dir una broma, li surt amarga i desagradable i no té gràcia.

Explicació del text anterior:

Estic llegint un llibre que avui, abans d'anar a dormir, acabaré, ni que siguin les tantes. M'agrada molt, de vegades em quedo embadalit amb les descripcions acurades i altres vegades torno a llegir paràgrafs sencers per veure com encavalla les frases. La majoria del temps, però, estic tan immers en la història que oblido com de bé està escrita la novel·la. I si ho oblido ha d'estar ben escrita per força. Em genera tensió i m'indigna d'una manera que no m'esperava. L'autor la va escriure més o menys amb aquesta intenció i ho aconsegueix, i tant que ho aconsegueix. Parlo d'El raïm de la ira, de John Steinbeck i recomano que, si no ho heu fet, la llegiu. 

I quina relació hi ha amb el text anterior? La veritat és que ben poca. M'havia de fer el sopar, estava llegint i la prioritat de la lectura anava per sobre de la meva alimentació. A més a més, em sentia malament de saber que tinc la nevera i els armaris plens de menjar. El cas és que he allargat al màxim la lectura fins que m'he dit prou, i he llegit una última frase: Quan algú diu una broma, és una broma amarga i desagradable i no té gràcia. I m'he posat a tallar verdures. Tallar verdures per fer-les al vapor i menjar-se-les és trist. Sa, però trist i qui diu el contrari menteix. I si hi sumem l'efecte punyent del llibre, tot el que podia pensar mentre feia a trossos la mongeta i el porro no podia ser divertit. La frase anava donant voltes al meu cap i he pensat en una història. I quan he acabat de sopar l'he escrit. També vull deixar clar que no fa falta un punyal per deixar destrossada una persona per dins.