dilluns, 14 de desembre de 2020

La llum

Porto una bona estona mirant l'estufa. Durant tot el dia ha estat engegada escalfant la casa, durant tota la setmana, des de primer fins a l'últim dia del mes radiarà calor. El rebut de la llum em semblarà abusiu i el pagaré perquè encara puc pagar, però aquest puja any rere any i els sous es mantenen o fins i tot baixen i potser arribarà un dia que el rebut serà tan alt que ja no em podré permetre tenir la casa calenta. Què faré aleshores? Quant de temps tindré l'estufa parada abans de malvendre-la per un sopar?

Hi ha dies que em queixo dels que no paguen la llum perquè la tenen punxada, què s'han cregut per tenir-la gratuïta? I altres dies em queixo dels que tallen la llum als qui no poden pagar-la, que prou misèria tenen de viure en edificis vells i degradats si tenen sort o en barraques que una riuada es podria endur en un tres i no res. Em queixo des d'un sofà, en un estiu en ple hivern, amb l'estufa a plena potència, des de la distància i la seguretat que em donen quatre parets el qual anomeno casa meva.

Quines són les raons que em podrien portar a punxar la llum i deixar de pagar-la? Per una objecció de consciència, per denunciar l'abús per part de grans empreses i el beneplàcit del govern? O per tenir una avarícia desmesurada que no em deixi desprendre d'una petita fortuna? O per dedicar-me al cultiu il·lícit de plantes que requereixen un consum massa elevat d'electricitat que, abans que acabin despertant les sospites de l'autoritat davant de tal consum anòmal, cal ocultar? O per trobar-me en una situació econòmica tan complicada que en prou feines em doni per alimentar-me o tenir aixopluc? Seria l'última opció, n'estic segur. I poso la mà al foc que és l'opció de la gran majoria que ho ha fet, ho fa i ho farà, però això no ven i és millor esbombar sempre els casos minoritaris, els casos que ens causin desafecció. 

Volem i necessitem històries de gent més miserable que nosaltres mateixos, per tenir por a perdre, per tenir por a ser com ells, per conformar-nos amb el mínim, ni que sigui una sola engruna de pa.


3 comentaris:

NoName ha dit...

Jo després de la segona espatllada de la caldera vaig decidir passar-me a estufes i aquest any fins i tot vaig decidir que no cal engegar-la al novembre perquè ja s'estan passant amb la factura del gas que no estic consumint com per pujar artificialment la d'electricitat també. M'he comprat més polars i mantes i tinc fins i tot un parell de botes d'estar per casa que probablement no arribaran a veure el carrer.

A canvi, a Finlanda el cost d'escalfar-se un la casa està inclos en els impostos que la gent paga i a casa tothom va amb maniga corta en ple hivern. És un país que es respecta.

NoName ha dit...

El teu amic Artur no té intenció de venir a veure al Peix presumint d'estufa?

Peix ha dit...

Es veu que volen abaixar el preu de l'electricitat els pròxims anys. A veure si és veritat...

A Finlàndia tot mola molt fins que t'adones que la meitat del temps se'l passen amb neu i mig aïllats. I això d'anar en màniga curta a l'hivern hauria d'estar prohibit!

El passaré a visitar pel seu bloc, a veure què explica.