A la faula hi havia un text que en prou feines sabia llegir però hi havia dibuixos. I als dibuixos sortia una formiga que carregava, d'un en un, grans d'arròs. I preguntava:
—Avi, per què no l'ajuda la cigala? Ella és molt gran i podria portar tots els granets que hi ha al sac al cau.
—Perquè ella toca el violí —em responia.
Quan arribava l'hivern, a dins del cau, ja hi havia tots els grans d'arròs, amb tot de formigues ballant i fent un banquet. I a fora, el sac era buit junt amb la cigala que, amb el violí mig fet malbé, tremolava de fred. A mi em sabia greu per la cigala, però no havia ajudat a recollir els grans.
I el que hauria d'haver entès és que no es pot ser mandrós, que cal
ser previsor i tenir en compte que els bons temps no duren per sempre. Però jo entenia una altra cosa, que les petites
millores, de mica en mica, granet a granet, acaben sent un canvi molt gran al llarg del temps.
5 comentaris:
Tampoc veig tanta diferència entre la conclusió treta i la que s'havia de treure. Et faltava un punt per allò de ser previsor, però a la llarga el resultat vindria a ser el mateix.
També es podria entendre la precarietat del sector cultural. La cigala, que és músic professional i toca el violí, quan van una mica maldades passa penúries.
Vas arribar al mateix concepte, per un camí diferent ! :)
I la explicació del Xexu, també pot ser una tercera via !
Salut !
El curiós de tot plegat es que les formigues son un dels depredadors de les cigales, o sigui que poc hagués durat la cigala al costat del cau tocant el violí
NoName, al final potser no era tan tonto com em deien de petit...
XeXu i Artur, quan vaig haver de triar la universitat, gairebé acabo anant a l'ESMUC però no ho vaig fer. Més tard vaig tenir l'oportunitat de donar classes de música a nens durant uns anys i he de reconèixer que m'ho passava molt bé. La tria segur que va venir condicionada, des del subconscient, d'aquesta tercera via.
Pons, estàs trencant una faula que té segles de vida, com goses?
Publica un comentari a l'entrada