dissabte, 10 d’octubre de 2020

Fe d'errates

A l'entrada anterior, a la nota II, hi falta la següent frase: De vegades he oblidat aquesta regla i, si per casualitat he rellegit algun text on surt una paraula fora de lloc, em sento incòmode i traït per a mi mateix però de vegades, amb l'intent d'estroncar el flux de la lectura, també l'he trencat expressament.


Insults de la infància

Tenia les dents incisives tan desproporcionades que semblaven dues grans pales davant d'un cap diminut. I, com que amb les dents no n'hi havia prou, les orelles sobresortien d'uns cabells que intentava tenir més o menys llargs perquè les tapessin. I jo m'enfadava quan em deien rient: sembles una rata!

A ella la vaig conèixer en un curs de la universitat d'estiu; a ell no el coneixia. S'havien casat feia poc més d'un any. M'explicava que era feliç i que era l'amor de la seva vida, mentre recolzava el cap sobre el meu pit. Em deia també que volia fer-se vella al seu costat i tenir fills i fer de mare, i jo li explicava que no tenia la intenció de tenir fills ni fer de pare. Un dia em va dir que s'havia quedat embarassada. A partir d'aquell dia les nostres vides van seguir camins diferents. La vaig felicitar quan va tenir el nen i poc després ja no en vaig saber res més.

Una tarda de finals d'agost, a la plaça de davant de casa, vaig veure un nen amb unes dents i unes orelles desproporcionades. Vaig pensar, sembla una rata. I uns mestres més enllà, d'esquena i agafada de la mà d'un home, em va semblar veure-la a ella.

3 comentaris:

NoName ha dit...

Millor esser rata que ratolí, oi? Se suposa que tens més poder. Mira que fins i tot tenen èxit amb les dones casades ^^

https://www.youtube.com/watch?v=wTkfK2g4pKI

Peix ha dit...

Els ratolins són poca cosa.

Gran videoclip que no coneixia, i s'ajusta perfectament al text.

NoName ha dit...

Meravellós Univers Virtual del Pons, un hi troba tots els accessoris que podria mai necessitar ^^