diumenge, 28 de juny de 2020

Tempesta

Que les aigües són tèrboles i el vent és gelat, aquests dies, tothom ho sap. Les onades s'aixequen i engolen tot el que troben al seu pas i la lluna, presa del terror, ha decidit no tornar a aparèixer al firmament.

—Fins quan?— Clamo a un cel hostil i el silenci que em respon xoca amb força amb el cruixit de la nau que aviat es quedarà sense forces.

Embogit per la tempesta em pregunto una vegada i una altra si cal seguir lluitant. Em podria deixar caure al fons del mar, on la llum és tan sols un somni i allí dormiria, arraulit en un llit de sorra lluny de tot, en el no-res.

5 comentaris:

NoName ha dit...

Queda realment maco llegir sobre la tempesta un dia amb tant sol i calor infernal.
谢谢鱼先生!

artur ha dit...

wow !.... aires Shakespearians ens envolten... ;)

NoName ha dit...

T'has fixat que ahir dilluns al bloc del Pons va sortir cert CT que s'havia d'analitzar? O és que estàs de depuradores una altra vegada?

Peix ha dit...

NoName, això del temps em té molt desconcertat.

Gràcies, Artur!

NoName ha dit...

Jo em preocuparia més pel calor com a tal que per al temps en general. Ja saps que les prediccions meteo van molt a les seves...