I
Cada dia es commemora o se celebra alguna cosa. És el dia internacional de quelcom. Arribats en aquest punt de grans qüestions, em pregunto: veient aquesta pèrdua gradual d'identitat del dia en tota la seva essència, existeix, com a compensació, el dia internacional del dia? I, si existeix, què en pensen la resta de dies de l'any davant d'aquesta preferència? Els dies pensen? És obligatori tenir matèria per poder pensar?
II
En un principi, desconeixent que pugui existir el dia internacional del dia, havia pensat de celebrar avui com a dia local del dia. No soc prou important per decidir la internacionalitat d'aquest fet. Però aleshores he pensat en la resta de dies, els passats i els futurs. Què vol dir que un dia sigui el dia local del dia, i l'endemà o el dia anterior, no? En qualsevol cas, celebrar-lo o no és un greuge.
6 comentaris:
Doncs sembla que no existeix, el Dia internacional del Dia .... però si vols hi ha una web per patrocinar la iniciativa, si t'animes, ja ho saps !
https://www.diainternacionalde.com/articulo/como-se-proclama-dia-internacional-o-mundial
Una idea !...podria celebrar-se el 29 de Febrer, així la resta dels 365 dies de l'any se sentirien tots iguals .... el 29/2 es de una altre calendari !
Avui a Xina és el dia del pare, una mica de respecte per al teu progenitor!! Avui no pots proclamar cap dia del dia, ni que fos el Dia el supermercat. Tampoc pots proclamar el dia del supermercat. Demà però, serà dilluns. És a dir, un altre dia. Que podría esdevenir del dia, per què no!
Per cert, hvas acabatr els contes del Liao Zhai?
Per si t'interessa, el 26 de maig es el dia internacional del culte al Pons
Avui és el dia internacional del peix o què?
Gràcies pel manual de com proclamar un dia internacional. El dia 29 no em convenç, perquè quatre anys, malgrat que passin de pressa són molts. I jo no tinc memòria a llarg termini. Fa una setmana que estic pensant quin seria el millor dia al calendari...
NoName, el meu pare no és Xinès. Crec. Doncs n'he llegit forces! I em van agradar. M'agrada la idea del món i de l'inframón que es barreja tan sovint. A més a més els llegeixo com si fos la realitat, ja que vaig llegir per no sé on, que s'havia de fer així. Ahir vaig menjar peix. I no em menjo les ungles.
Pons, em guardo aquest dia per l'any que ve i celebrar-lo com cal.
Per fi un català que sembla saber apreciar Xina al seu valor real... Els contes xinesos tots són reals, tots i cadascú, no ho dubtis ni un micro-segon!
Publica un comentari a l'entrada