I
Seria capaç d'escriure qualsevol bajanada per tal que no em donessis més la tabarra però tu, que vius en un mar d'ignorància, ben amarada d'ella, fas el mateix amb mi. I aleshores no faig res sinó callar, perquè escriure esperant el teu silenci és absurd en aquestes condicions de calma.
II
Així doncs, passant d'esquitllentes per un món que no comprenc, trobo que la vida ara és més plena que mai. La vida reduïda a una senzillesa que encara té claus a la paret sense cap raó de ser.
5 comentaris:
Ja sé que series capaç d'escriure qualsevol bajanada, però això no t'escusa d'intentar ser un peix seriós, passar pel bloc de Pons amb la deguda regularitat, comentar com un peix ben educat i aquest tipus de coses. Quan un escriu ha de posar cara de gent passada amb diplomes per l'escola.
Si hi ha cap cosa que no comprens el Pons te l'explica. Fins i tot com asustar les iaies amb la bici, t'ho pot explicar! Es veu que això es fa perque les vides buides siguin més plenes ^^
Ara que m'ho penso igual no...
Series capaç d'escriure alguna bajanada sobre com podria ser la vida d'un noi gay?? Transformar d'alguna forma els rinxols i/o la jaqueta d'una noia en una altra cosa? No aniré tan lluny com per demanar que la bajanada estigui ubicada a Xina... Oi que no series capaç?
Les claus a la paret ... resulta una bona imatge de la llibertat que gaudim aquests dies...tenim les claus per sortir de la gàbia , però ens quedem a dins.
Bon dimecres :)
NoName, ahir, per qüestions que ara no vénen al cas, vaig agafar la bici i vaig anar a espantar iaies... Durant un instant vaig pensar que tot tornava a la normalitat.
Artur, m'agrada aquesta visió. La veritat és que ho vaig escriure sense pensar massa i no em va passar pel cap que parles del confinament. Des d'aquest punt de vista, però, hauria de matisar les paraules i dir que tenir les claus a la paret, té molta raó de ser.
Ostres! Ja et va aconsellar el Pons com fer-ho?!
Publica un comentari a l'entrada