Ella, executiva d'una gran empresa, es desviu per treballar. Ell, comercial, volta pel país buscant nous clients. Un bloc, el d'ella, té vistes a la serralada. L'altre bloc, el d'ell, té vistes al mar. Entremig, un carrer estret on els dos edificis gairebé es toquen.
Durant el dia, ell, esperant que la seva parella torni de treballar, des de la finestra, contempla la serralada i ella, esperant que la seva parella torni de visitar nous clients, des de la finestra, contempla el mar. Decideixen, un dia, sense saber res l'un de l'altre, mirar per la finestra del carrer estret. Es troben mirant-se de fit a fit. De tan a la vora que són, ell i ella, si estiressin el braç, es podrien fregar les puntes dels dits i, sense dir-se res, l'estiren. D'aquesta manera passen el dia, estirant el braç per la finestra, per matar l'avorriment. Fregar-se els dits, aviat, perd tota la gràcia i, just l'endemà, s'ho diuen. Ella pregunta si pot venir a veure la serralada i ell pregunta si pot venir a veure el mar. I així es fan amants. Del matí al vespre, un dia ell va a veure el mar, l'endemà ella va a veure la serralada.
15 comentaris:
A mi em sembla que ella té cames de tenista, no pas d'executiva.
Molt bonic, el relat!!!!
Han descobert la tercera vi(d)a ! :)
NoName, he modificat algunes paraules i frases, ja que no s'entenia del tot com volia que fos la història. Potser ara tenen més sentit les cames.
Gràcies, Carme!
Artur, un bon descobriment, en un carrer estret i sense vistes... Salut!
I el Pons? D'aquests 2, qui li portarà el llibre que li deus al Pons?
Confuci va dir:
"No vegis coses que no se suposa que has de veure. No escoltis coses que no se suposa que has d'escoltar."
El bloc del Pons se suposa que l'has de veure.
Les paraules de NoName se suposa que les has d'escoltar.
La vida és curta.
Què esperes?!
El temps que se'ns cola entre els dits mai no torna.
Què et falta?!
El dia del llibre ja és pols del passat.
Dimarts vintage!
Recorda que el teletreball no és bo per a la salut ^^
El teletreball, un llibre del segle XIX i un desenvolupament d'un mini servidor fer amb Python pel sol fet de fer-lo, em tenen, aquests dies, completament absorbit. Vaig a veure què ens explica el Senyor Bloc del Pons
Tan facilment es pot absorbir un peix?? Haguès pensat que ereu més forts, no entenc com vau poder sobreviure durant mil·lenis...
Avui he acabat un llibre, però no compta perquè en tinc algun més llegint. Per cert que no vaig trobar el de contes xinesos que em vas dir però en tinc un d'un tal P'u Sung-Ling, on hi ha alguns contes de Liao-Chai.
Demà, si tot va bé, acabo un tema molt important del teletreball que, si he de ser sincer, m'ho he passat de conya fent-lo. Però dilluns seguiré amb el manteniment i millores.
I el tema del mini servidor de Python, aquest cap de setmana, quan no estigui fent esport, potser acabo de fer quatre retocs més.
O sigui que potser segueixo encara uns dies d'aquesta manera. Els peixos tenim la fortalesa de no caure per poder seguir i això ha fet que puguem sobreviure durant mil·lennis. No caiem perquè estem en suspensió. A l'aigua la gravetat no ens afecta tant.
Estic flipant que hi hagi algú a la nostra secta que posi el teletreball per damunt del Bloc del Pons!!!
Què fa el mini-servidor? L'estàs programant perquè generi casos típics cada dia dissabte, diumenge i festius?
A l'aigua depen de quina alçada caus, és clar. ^^
https://www.amazon.es/Strange-Stories-Chinese-Studio-version-ebook/dp/B00WJ83472/ref=sr_1_fkmr0_1
Què bonic el relat! Bé per ells, que n'ha sortit alguna cosa positiva de tot això!
Moltes gràcies Susanna, celebro que t'hagi agradat!
NoName, el mini-servidor és bàsicament una prova per muntar una interfície REST amb una similitud amb JAX-RS de Java. Estic molt fotut, ho sé. No genera gran cosa, ni tan sols em programa entrades.
Merci per l'enllaç! Em pregunto, aquests contes, venint del xinès, un cop traduïts, conserven la seva essència? De fet prefereixo llegir-los en anglès que en xinès, ja que no entendria res...
Publica un comentari a l'entrada