divendres, 20 de març de 2020

Pacte

No m'agrada el temps de vida que tenim, m'agradaria que fos més llarg. Tampoc vull ser immortal, seria desagradable veure com el sol devora la Terra o com l'estrella mor transformant-se amb una nana blanca. Perquè ser immortal és viure milers i milers de milions d'anys. Veure el final de la vida a la Terra, el final del sistema solar, de la galàxia, de totes les estrelles, de la matèria i de l'univers. Viure a la profunda foscor la major part de la immortalitat seria desagradable. En canvi, cinc-cents anys seria una xifra més justa. Potser, si visquéssim tots cinc-cents anys, el nostre món seria unes cinc vegades més lent i aleshores seria el mateix que ara, amb els dies més curts. És per això que des d'un punt de vista egoista voldria viure cinc-cents anys mentre que la resta com a molt en visqui cent. Sí, la pèrdua dels éssers estimats o de tot allò que és conegut, seria una gran font de tristesa, però veure cap on es dirigeix la humanitat, sigui a una vida millor o bé a la pròpia destrucció, m'intriga. D'aquí una mica menys de cinc-cents anys voldria viure'n cinc-cents més, o potser no.

La idea és fer un pacte maligne per viure'ls, ja que de manera bona es veu que això no es pot fer, ho diuen els llibres. El problema que tinc és que no sé a on m'he de dirigir per vendre la meva ànima.

5 comentaris:

artur ha dit...

Si ja sabem com acabarà tot això ... que el sol es cruspirà els planetes i per tant la vida terrestre... no cal viure tants anys !. A més la humanitat, continua fent sempre els mateixos encerts i errors, sense novetat...potser arribarem a algun planeta llunyà per salvar-se alguns... però igual els retornen cap aquí, altre vegada, en saber d'on venen... hehehe ....o potser els peixos heretaran la Terra , oh !
Salut ;)

NoName ha dit...

Jo demanaria una cosa més propera als 25 000, 500 anys són una merda. Pensa que als imperadors xinesos se'ls desitjava viure 10 000, per tant no pots demanar cap número per sota.

T'has de dirigir cap a un laboratori de proves de cyborgs. Em sembla que encara no tenim cap disponible, però espero que d'aquí 20 anys les coses canviin i els interessats tinguessim un futur. Prova buscar feina a l'entorn medical, ja estan fent coses com protesis intel·ligents i tal.

Peix ha dit...

En això tens raó, Artur, sempre cau en els mateixos errors. Potser m'avorriria de veure'ls, però no ho sé si passaria i en voldria estar segur. Potser no, nosaltres els peixos som els autèntics hereus de la Terra, ara deixem fer els humans durant alguns mil·lennis perquè no us queixeu.

NoName, 25000 són molts, imaginem vint-i-cinc mil anys enrere, els Babilonis encara no han inventat l'escriptura ni tan sols l'agricultura era imaginable. Què faria? Anar a caçar pel bosc? Ni les rodes existien. Quina vida més penosa la de fa vint-i-cinc mil anys. I vist així, d'aquí a vint-i-cinc mil anys la humanitat, si no s'ha autoextingit, haurà canviat tant que no seria capaç de poder-la entendre. Són molts anys. En tot cas també m'agradaria saber com serà.

NoName ha dit...

Doncs invemtaries la roda. I et faries bioleg o alguna cosa del tipus ^^

NoName ha dit...

*n*