Si és ben cert que ja no tinc res més a dir, també és cert que ara mateix estic escrivint sense saber cap on anirà a parar aquesta empresa. Ja fa anys vaig decidir que les pomes eren una fruita que preferia respecte a la resta, però això no vol dir que no m'agradin altres fruites. I això per què ho explico? No ho sé, però vull saber com acaba. Les mandarines potser es troben en segona posició. Els plàtans, les taronges, la pinya, en singular, el meló, els o les nespres i tantes altres fruites fan de la meva vida feliç quan me les menjo. En canvi, les maduixes, les comprades en fruiteries i mercats, en una safata de fusta, no tenen gust. La gent s'hi posa sucre, animals, això no es fa. Alguna vegada n'he menjat de les que tenen gust i aleshores ploro d'emoció però la majoria de vegades és com si mengés un rave insípid. No voldria deixar de parlar de les cireres, que tothom sap que quan més bones són és quan són menjades collides directe de l'arbre. I qui digui el contrari no és conscient d'aquesta veritat absoluta. Si l'arbre no és teu, per tant el fet de menjar-ne és cometre un robatori, encara tenen més bon gust. I és que les cireres tenen una debilitat pels lladres que ningú ha sabut mai entendre. Quan menges una cirera robada s'endolceix i explota dins la boca proporcionant un instant de plaer indescriptible. Tot el cos s'estremeix en sentir el seu gust i del ventre puja una escalfor que envaeix el pit i el coll i baixa cap a les cames que tremolen d'una emoció incontrolable. I aquesta escalfor arriba els dits que els va resseguint un a un, amb un pessigolleig estrany. I aquest pessigolleig porta a robar-ne una altra per tornar a començar aquest cicle captivador.
Buscant un sinònim de plaent he trobat captivador. Captivador té com a sinònim: apassionant. Apassionant té com a sinònim: patètic.
Patètic: Que desvetlla emocions vives, especialment penoses.
3 comentaris:
Penos. Això de les cireres és penos, sobre tot quan l'intent de menjar-les acaba amb una cara de fàstic al descobrir el cuc miserable que va destrossar la fruita abans que les teves dents. Ja sé que per als peixos el cuc semblarà nutritiu i tal, però no ho és!! És un puto fàstic! I és per això que en lloc de cireres millor menges guindes.
En quant a les maduixes, oblida't, són falses. Fa molt de temps aquest tipus de fruita encara existía, però avui dia l'han substituit amb una pulpa d'aigua i forma curiosament pareguda a una maduixa gegant.
Un cop vaig menjar una cirera, no me'n vaig adonar, que estava passada. Quin fàstic.
A nosaltres, els peixos, ens agraden els cucs, són la nostra debilitat. Alguns humans ho saben i ens pesquen així, malparits...
Llegeixo que una guinda té gust agredolç. Com la salsa. Crec que no n'he menjat mai cap i també crec que m'agradarien.
Ja m'imaginava. Ser peix és una cosa diferent.
Les guindes són bones. Molt bones! Però només si han madurat suficientment, sino l'agre és molt més que el dolç. Una cirera encara la pots menjar si no és suficientment vermella, però una guinda més aviat no.
Publica un comentari a l'entrada