Avui, quan he sortit al carrer, l'ambient era diferent. No hi havia cares alegres però tampoc de tristes. No eren cares de preocupació encara que tampoc eren tranquil·les. Era un ambient d'apatia, d'una resignació estranya. La cua per entrar al supermercat m'ha recordat a la de l'autobús de quarts de set del matí. L'autobús no arribava mai a l'hora i, quan arribava, sovint passava de llarg perquè ja era ple. Aleshores ens tocava agafar el lent, el que parava a tots els pobles. Estàvem acostumats a una incertesa que no tenia cap malícia i les nostres cares de son i d'indiferència formaven part de cada matí. Les cares d'avui eren així, potser més apagades.
M'he situat a la cua. Al davant tenia unes deu persones, cadascuna deixant dos metres de distància i la majoria portaven màscares i guants. El silenci de la plaça era estrany, com d'una nit d'hivern. Però era el migdia. Feia fred, un fred humit, un fred que entra tant a dins del cos que no hi ha manera de treure'l de sobre. M'hauria hagut de posar a saltar per entrar en calor. M'he encarat cap al sol: —Una mica de vitamina D, que tant necessito— m'he dit a mi mateix. Els núvols cobrien tot el cel. El sol només s'intuïa perquè en un punt, mirant carrer avall, els núvols brillaven més que la resta. No escalfava però he intentat imaginar que ho feia. He encongit les espatlles i amb les mans a les butxaques he estirat els braços, tant com la jaqueta m'ha permès. He deixat de mirar la gent i d'escoltar el silenci per pensar en mi mateix durant una bona estona mentre la cua anava avançant. Finalment he sigut el primer i he pogut entrar al supermercat. A dins hi havia les mateixes cares. El mateix silenci.
4 comentaris:
Jo encara no he fet cap cua. Si veig cua busco un altre supermercat. Avui vaig anar per comprar pà, però era tard. Al Condis ja no hi havia gaire. Al Mercadona s'estava formant una cua. A l'Eroski no hi havia gent però tampoc quedava massa pà i del amb conservants no compro, per tant demà em tocarà sortir un cop més.
Pels nuvols passa més sol del que t'imagines, en realitat tampoc no filtren molt. El fred que fa jo l'etiqueto "de febrer", si de debo et preocupes per la teva salut has de portar jaquetes que abriguen més. Potser no cremar tant kerosene a l'atmosfera es nota...
Què has comprat al super? Paper higiènic?
Hi havia arrós?
La teva experiència que ens relates, la hauria pogut escriure el Poeta del Mató , a pesar de la tristesa que voleia per la història, té un encant la seva lectura que sembla sortida de la imaginació, si no fos perquè també la he viscuda una de semblant.
Salut ;)
Tens molta sort NoName, aprofita que pots no fer cues! No compris més pa, fes-te'l! T'ho recomana un peix que no se l'ha fet en la seva vida. Estàs dient que m'hauria hagut de posar crema solar? Estàs dient que no sé abrigar-me? S'ha de notar per força el tema de la contaminació. Jo crec que quan això acabi, s'intentarà contaminar tot el que no es pot ara, per equilibrar.
Artur, són dies estranys, no s'allunya gaire (per no dir gens) d'aquella situació. El que no vaig explicar és que hi havia un senyor a l'entrada del súper que ens obligava a rentar les mans i ens donava guants que a la sortida havíem de llençar... tot plegat és una situació nova i curiosa.
No he fet pà mai a la meva vida, ni amb la màquina de fer pà de la meva mare no n'he fet. La meva experiència panadera es redueix a haver observat a l'infancia a la meva avia fent pà al forn que es trobava al costat dels estables.
Estic dient que no confio en les teves jaquetes.
Molt lleig això que dius de la contaminació!! Potser si als estats units acaben passant coses xungues intentaran canviar la forma de fer les coses i fins i tot aprendre...
Publica un comentari a l'entrada