dilluns, 23 de març de 2020

I i II

I

Aquests dies em sento més lliure que mai però, de tant en tant, tinc la sensació que el meu egoisme no és correcte. La meva existència té significat en tot això? L'aportació que faig en aquesta crisi és nul·la, quin dret hi tinc? No és que em preocupi, però hi penso. M'he tancat amb la meva música, els meus llibres, el teletreball i, en definitiva, la meva rutina. No soc capaç d'imaginar el cansament, l'angoixa ni les pors de la gent que està treballant perquè el dia-a-dia torni a ser com abans. Ni soc capaç d'imaginar a aquelles persones ni aquelles famílies que han passat i passaran per la malaltia. En aquest segon grup hi podria entrar però, de moment, he tingut sort i n'estic al marge. Puc ser lliure i feliç sabent que n'hi ha que no podran ser-ho? Em pregunto què puc fer i alhora evito fer res; no voldria que el meu món s'enfonsés. I és que podria viure mesos així, allunyat d'una societat que no entenc ni intento entendre. De fet, si miro enrere, veig que ja fa anys que vaig decidir distanciar-me'n.


II

I, ja que hi soc, des de fa mesos he arribat a la conclusió que no vull que em preocupi res del que no pugui controlar. No és fàcil però, de mica en mica, m'adono que ho vaig aconseguint. Allò que puc i vull controlar, en canvi, hi poso esforç i dedicació. D'ençà que penso així, tot s'ha fet més senzill i sento com les meves preocupacions es van dissipant. No sé si m'estic tornant un estoic o simplement és una fase més de la vida que superaré oblidant-la com la resta de fases que he anat passant.

3 comentaris:

NoName ha dit...

I

La teva meva existència té significat en general?

Quins drets penses que tens, en general?

Si tens diners i/o recursos pot ser que puguis aportar coses a la vida dels miserables, fins i tot es podria dir que tens l'obligació d'aportar perquè aquella pasta ve de molta gent i no tens res d'especial per utilitzar-la tota per a tu mateix, però si no en tens tampoc no t'has de culpar gaire. Hi ha moltes coses a la vida que estan pre-determinades, com allò de nèixer amb diners. La resta és pur atzar. No cal que imaginis res, fica't a youtube i busca documentals sobre la vida a Africa, la suma de les miseries de la vida a aquest planeta supera qualsevol imaginació.

Sé feliç gaudint d'una pausa en la rutina del consumisme i prega perquè duri una mica més. Amb temps i sort pot ser que pels caps d'uns quants il·luminats passin idees que produeixin un canvi. Si la durada és massa curta, però, probablement no canviarà res.

II

Hi ha gent famosa per vendre llibres que et diuen justament que no et preocupis per res del que no puguis controlar i que el únic control que tens és sobre les teves reaccions a l'entorn. Segur que el Pons mateix ho confirmaria!!

No és una cosa fàcil i el process pel qual passes per aconseguir-ho s'anomena madurar. La gent d'abans ho tenia bastant més clar que nosaltres. Ara bé, abans tampoc no en tenien modes com el positivisme i aquesta mena d'experiments psicològics fallits que deixa a la gent més encara enfonsada d'anims. Avui dia a certs paisos tenim un nivell de vida horriblement BO, però per l'ironia de la sort no ens deixem gaudir gaire. Consumir és la malaltía de l'home blanc modern, i és greua. :-(

Peix ha dit...

I

La teva meva existència té significat com a comentaristes de blogs, és una existència que està bé.
Els meus diners els vaig gastar en una bicicleta fa més o menys un mes. La vaig aprofitar tant com he pogut. I d'aquí a unes setmanes, la tornaré a aprofitar.

Una pausa xunga però potser necessària. No crec ni molt menys que canviï la societat. Canviarà a persones concretes, segur, però en general acabarà sent un record, un record molt viu i poca cosa més.


II

A mi m'agrada el nivell de vida que tinc, em fa la vida molt fàcil. És correcte dir això?

NoName ha dit...

I

O d'aquí uns mesos.

Jo crec que la cosa promet a ser més. Els virus van mutant i ja estan per tot arreu, no hi ha camí enrere. El dubte que tinc és com s'acabarà l'història a Italia. Van ser molt estúpids...

II

M'imagino que sí. Quanta altra gent no voldria tenir l'honor de fer de Peix del Pons? Hauries de sentir-te directament feliç sino fins i tot prozaquejat!!