dimecres, 12 de febrer del 2020

Dimecres

Avanço amb lentitud a través d'aquesta setmana feixuga. El temps s'estira com un xiclet i el rellotge marca cada segon amb parsimònia. El crido amb totes les meves forces i a cada crit, el tic-tac esdevé més lent. Tinc por que d'un moment a l'altre s'aturi.

Després de canviar-li les piles tot torna a la normalitat i el dimecres ja es troba a les portes del seu final. Un dimecres que ja mai més tornarà. N'hi haurà d'altres, però cap com aquest.

I què té d'especial? Doncs poca cosa. No diré que cada dia és fabulós, misteriós i somiador. Hi ha dies que són per oblidar i altres que s'obliden. El d'avui suposo que és dels que s'obliden. Podria explicar-lo, sí. Però, fa falta?


Moment destacat del dia que no puc obviar: he comprat festucs pelats per primer cop a la vida.

9 comentaris:

NoName ha dit...

Doncs a mi em fa molta ràbia allò de "Un dimecres que ja mai més tornarà". I també em fa ràbia el "dijous que ja mai més tornarà", i el "divendres que ja mai més tornarà", i encara més els "dissabtes que ja mai més tornarà" i "diumenge que ja mai més tornarà". I fixa't-hi, fins i tot m'emprenya el "dilluns que ja mai més tornarà" i el "dimarts que ja mai més tornarà", per molt vintage que sigui. Perquè tots aquests dies desgraciats o no son La Meva Vida!!! I m'agradaria poder cridar fort, però fort, cridar com perquè el món sencer es sacsegi amb l'intensitat de les vibracions acustiques, les pedres es trenquin i les parets dels edificis es comencin a esquerdar, que això és el temps de la meva vida, és La vida, i a aquest planeta no hi ha Ningú que en tingui el dret de robar-me'l, i que em deixin en pau sisplau, que em deixin viure *Jo* el Meu Temps, que és la única cosa que tinc, i és només meu, només meu, només meu...

Però no tinc veu.

NoName ha dit...

Al moment 1:40:00 tens un exemple suggestiu del crit, vindria a ser alguna cosa així, amplificada i allargada una bona estona per poder descarregar la ràbia acumulada (ja ho havia dit que els xinesos ho tenen tot):

https://www.youtube.com/watch?v=O3mK5Kl-60I

Pons ha dit...

Festucs pelats es el sumum de la vagància. Què serà el proper? Platans pelats?

Sergi ha dit...

Cap dimecres tornarà a ser igual. Ni cap altre dia, de fet. Almenys aquest va tenir festucs.

Peix ha dit...

Aquesta pel·lícula l'he vist, NoName, realment és un crit bastant potent (i d'un gran realisme...). Has llegit La plaça del Diamant? Fes-ho.

Pons, des d'ahir la meva vida és més fàcil. Menjar festucs a grapats sense passar-te una hora obrint closques és qualitat de vida. No ens oblidem de les mandarines pelades, sobretot les que he comprat les últimes setmanes, que la pell s'enganxa de mala manera.

XeXu, sí, i molt bons! Tempus fugit...

NoName ha dit...

Doncs aquell crit és la millor part de tal peli, i que en vingui d'un dimoni amb poders molt alts el fa encara més superlatiu ^^

NoName ha dit...

Per cert, el llibre no l'he llegit però segur que l'he vist en pantalla, llavors puc estalviar-me el temps. No em va fer cap gràcia la peli, una història molt superficial i avorrida. Voto per als contes xinesos a qualsevol hora del dia, 24/7.

Has llegit Practial Common Lisp? Fes-ho.

Peix ha dit...

És greu que em diguis que no l'has llegit, que l'has vist per pantalla i aleshores pots estalviar-te el temps. Però hauria d'estar penat que diguis que la història és superficial i avorrida. Potser a la peli sí, però el llibre no ho és. AAAAaaaaaah! Els contes xinesos s'han traduït al catala, castellà o anglès? (Sí, faig veure que tinc domini de diverses llengües però és mentida, de castellà no en tinc ni fava).

Aquesta recomanació és la més bèstia que m'han fet mai. Common Lisp, si jo només soc un programador de baixa estopa. Si miro aquest tipus de codi més de cinc minuts i el meu cervell pot col·lapsar.

He llegit que aquest llenguatge trasllada les idees d'una manera molt més clara el funcionament programa amb el codi que s'escriu. Tenen raó: suma 3 i 6: (+ 3 6). A mi em queda molt clar, però cal oblidar la notació matemàtica que des de l'escola t'ensenyen. Te la part bona que una cadena de text surt directe. No com els animals de Java que per arribar a treue per pantalla un text han d'escriure mitja bíblia. Però bé, faré una fullejada a aquesta manera de pensar.

Osti, és que després de mirar-ho una mica prefereixo les expressions regulars, almenys aquestes les entenc!

NoName ha dit...

Doncs jo no veig cap cosa greu, és una història superficial i avorrida. O bé, una història superficial i ensopida. Si creus que a tu t'ha semblat diferent pots argumentar-ho.

Els contes xinesos s'han traduit a molts idiomes, jo espero arribar al punt on pugui llegir-los en ... anava a dir original però segur tan lluny no arribaré. Com que els pugui llegir amb caràcters simplificats ja estarà bé.

És un bon llibre. Ja és hora d'anar pujant la qualitat.

Creative Commons License