Dimarts

Avui havia de ser un dia avorrit, sense res que portés a intuir que acabaria sent el més important de l'any. Però si estem a inici d'any, com pots dir això sense tenir en compte tot el que vindrà? M'aventuro en aquesta aposta i deixaré que el temps em doni la raó.

Em llevo i decideixo arribar una mica tard a la feina però al final no ho faig; les ganes de sortir al carrer amb la bicicleta sempre guanyen. És un dia normal i treballo adequant-me al tipus de dia. Passen les hores. No avanço massa, sento que perdo el temps. M'encallo una vegada i una altra per un desconeixement evident. Després, a casa, estudiaré una mica, em dic a mi mateix.

I surto de la feina caminant perquè al migdia he deixat la bicicleta a casa i, en lloc d'anar recte, tombo amunt, sense pensar. El meu inconscient em porta. Camino amb pas decidit per un carrer d'un pendent considerable. És una hora on els cotxes ocupen la ciutat i tota ella esdevé caòtica, sorollosa i massa activa pel meu gust. En un semàfor pregunto a una senyora si ha premut el botó. Em diu que sí amb un somriure i ens esperem. Així que es posa verd arrenco el pas i segueixo el meu camí. Saludo a coneguts i amics, que, com que no és una ciutat gaire gran, és fàcil trobar-nos. I faig el camí que em duu cap a la piscina però no hi vaig. Em desvio per anar a parar una botiga. Vull saber opcions i preus per fer-me una idea i, d'aquí a uns mesos, si tot va bé, fer-me un bon regal.

Arribo i trobo el que necessito. No havia pensat que hi seria, mai passen aquestes coses. Dilema. Des de fa uns mesos tinc calculat el que em puc arribar a gastar. Em diuen un preu. És menys del que espero sentir. Regatejo. Me'l baixen. Compro. No. Vull canvis abans. Em diuen que cap problema. El preu és més alt. Dins del pressupost. Compro. Ara sí. Amb els canvis, en una setmana, tindré el regal.

I de quin regal estic parlant? Ni idea, la veritat. Els peixos tenim una memòria limitada i no m'ho he apuntat.