En els meus viatges m'acompanyen i em protegeixen. Volen a tota velocitat al meu voltant i jo accelero i ells s'alcen cel enllà. Aleshores els perdo de vista però pocs metres més endavant m'esperen a les vores dels camins i tornem a començar el joc.
Un dia cap ocell em va venir a trobar i vaig voltar per camins solitaris fins que, sense la seva protecció, vaig caure. Des de llavors que els busco abans que em trobin i els demano si volen venir amb mi.
Els ocells es fan vells i prenen la forma de fulla. Es lliuren al vent que amb suavitat els deixa sobre l'herba. Allà reposen i amb el temps tornen a formar part de la terra. I és per això que, quan veig caure una fulla, li dic adeu amb un somriure.
4 comentaris:
A veure si acabarem veient-te amb una llibreta amb uns ocells dibuixats a la tapa... Només faltaria...
Avui m'agrada el que dius !! ... i a més socialitzant-te amb els ocells (amics) en les passejades pel bosc... està molt bé ;)
NoName, no penso robar la llibreta de la forastera, encara tinc certa moral, de moment.
artur, fantàstic! M'alegra que t'hagi agradat!
Sempre pots intentar copiar-la...
Publica un comentari a l'entrada