He avorrit l'alcohol. No ho he fet avui, ni ahir, va ser fa molt de temps. He avorrit beure'l i veure com el beuen, ni que sigui una simple cervesa. He de fer esforços per no mostrar la meva repulsa i de vegades, per sort cada dia menys, bec per no donar explicacions ni sentir els seus comentaris. Diuen —mira'l ell, el sa—, amb to de mofa o —quin avorrit!—, amb cara de fàstic. Per sort, com que estic aprenent que la resta m'importi ben poc, de mica en mica vaig deixant de donar explicacions i d'escoltar el que em puguin dir.
Si puc, demano cervesa sense alcohol, perquè m'agrada, perquè tampoc bec begudes ensucrades. I si no en tenen, bec aigua. I em miren estranyats: —cervesa sense alcohol?—, —aigua?—. Amb la seva cara d'imbècils, perquè qui qüestiona les eleccions dels altres només pot ser un imbècil. I si a més a més em forcen, no puc estar-me d'imaginar el seu cervell d'ameba.
Si l'he avorrit és per diverses causes: no m'agrada com distorsiona el meu cos ni la meva realitat, no m'agrada com m'aixafa i com em fa perdre el rendiment, sigui físic o mental i, sobretot, em provoquen pànic les seves conseqüències. Totes i cadascuna d'elles.
2 comentaris:
L'alcohol com a beguda habitual és merda. En alguns casos concrets el pots fer servir com a medicament, sempre fent-ne cas a la dosi, és clar. Tota la resta és per fotre't el cos sencer, començant amb el fetge i les neurones. A mi em sorpren molt que amb tota la ciència disponible i els tractaments de l'aigua avui dia la gent encara vagi d'imbecil medieval consumint alcohol.
També es pot fer servir per netejar. Com a medicament només l'he comprat. No recordo utilitzar-lo, dec tenir sort.
Publica un comentari a l'entrada