Res de bo en pot sortir d'aquí. Avui he decidit oblidar-me del mòbil per tota la tarda-vespre-nit. Començo a estar una mica cansat d'aquesta tecnologia però no venia a parlar d'això.
De vegades penso que la ignorància em fa igual de culpable que si hagués conegut el significat de tot el que estava passant. Tinc dret a mirar-te a la cara? Suposo que el meu destí es troba fixat en aquest error i n'accepto el càstig. Em sembla bé complir la condemna que m'he imposat; me la mereixo. O potser és que he optat pel camí més fàcil? En tot cas estic segur que portaré el pes de la vergonya fins que, de vell, el cos m'abandoni. De vegades em desperto i crido el teu nom i et demano perdó. De vegades, quan no penso en res, els meus llavis pronuncien perdó i...
Fa molts i molts anys em van explicar un conte d'un molinet. Era un molinet màgic que si li demanaves bé, amb un si us plau, et donava qualsevol cosa i per parar-lo havies de donar-li les gràcies. Explica la història que uns avariciosos van apropiar-se del molinet i dalt d'un vaixell van demanar-li que els donés sal. I com que eren males persones no van agrair-li amb un gràcies al molinet i aquest no va parar de proporcionar sal enfonsant el vaixell, ofegant la tripulació i salant el mar. Una animalada. I jo em pregunto, el conte explica la veritat? O és una enganyifa com tantes hi ha? Per què les meves llàgrimes són salades? Els peixos ploren? I així és com la realitat del mar és molt més trista que la del conte. Heu de saber que, quan us banyeu a la platja, el gust que notareu de l'aigua són les llàgrimes de tots els peixos que ploren per alguna cosa que han fet i no són prou valents de demanar perdó. Fascinant i repugnant en parts iguals.
9 comentaris:
Mola no haver d'estar penjat del mòbil ^^
Allò de mirar la gent a la cara no és un dret, ni tampoc una obligació, és un gest senzill amb conseqüencies varies. Demanar perdó en canvi, acostuma anar bé mentre no se la demanis a gent morta. Mai no és tard per demanar perdó, en diuen! Mai en aquest cas és una cosa relativa, però si ets xinès l'esperit del mort igual pot arribar a perdonar-te. Ja veus que ser asiatic també té avantatges. Jo et recomanaria no esperar que se't mori ningú, sigues educat, demana perdò mentre la gent encara és viva!
M'agrada el conte ! Té la seva part de moralitat per fer pensar. I comparteixo la que fa Noname sobre el demanar perdó, mai es tard per fer-ho... però millor abans de que l'altre sigui mort ;)
Per cert ! ... potser els peixos ploren , no pas pel que fan ells , sinó pel que fem nosaltres amb el mar ! Reflexionem-hi !... reflexionem-hi ! ;)
NoName, el meu objectiu és oblidar-me del mòbil i només utilitzar-lo quan sigui estricament necessari. Però d'aquí pocs mesos me'l renovaré, juntament amb les ganes de tornar-lo a utilitzar. A mi m'agrada mirar la cara de la gent anònima del carrer. Alguns fins i tot em saluden per incomoditat. Crec que em deuen veure com un peix ben estrany.
Crec que encara tinc temps de demanar perdó. Porto, de fet, forces anys preparant-me i la prova està en moltes entrades d'aquest bloc. A la persona que li dec, però, encara no he sigut capaç d'escriure cap entrada. El dia que ho faci, que no sé quan serà, serà el dia que li hauré demanat.
Artur, és un conte que quan era petit vaig demanar que m'expliquessin una vegada i una altra. No era capaç aleshores com podien ser tan estúpids de no donar les gràcies. Era una mica més innocent que ara. Els peixos si poguessin haurien acabat amb la humanitat fa molts i molts anys. Que bé que viurien ara...
Ostres, Peix, però què vols dir que estàs fent!! Para't ja d'esperar "el moment" i demana-li el perdó que li deus a la tal persona! Pensa que pot ser que justament 5 minuts abans de demanar-lo tal persona pot patir un estrany i inesperat accident de la cutrada aquella anomenada sort, morir-se i deixar el teu perdó penjat en el no-res! Fes-ho JA! Demana-ho JA! No esperis ni un segon més, Ja Ja Ja! El perdó hauria d'esser instantani, com un reflexe, en quant t'hagis adonat que se't va anar l'olla Demana perdó! Cada minut que trigues esperant és un minut karma negativa més que estàs acumulant. En quant hagis acumulat prou et tocarà patir coses xungues, és la tercera llei de la mecànica clasica, no hi ha ningú que se'n pugui salvar.
Bé, si es mor serà un pena però en canvi quedaré alliberat de demanar perdó. No voldria pas que es morís, eh, no em malinterpretis!
Amb tanta insistència potser ho faré un dia d'aquests. No ho puc fer ja perquè hi ha temes que s'han de dir cara a cara.
Quedaràs alliberat NO, quedaràs presoner per a sempre a la mala sort que tu mateix t'has atret amb la teva deixadesa!!! Portaràs el mal rotllo damunt per a sempre més, i, si la reincarnació existeix, l'arrossegaràs a la propera vida i potser a d'altres més, desencadenant així una muntanya de merda per a tu mateix... Hi ha coses que no valen la pena i aquesta realment és una d'elles. Demana perdó JA! Si ho has de dir a la cara busca't l'oportunitat de fer-ho JA! No perdis més temps, amb deutes pendents la nirvana et quedarà molt lluny i l'infern molt a prop!
Seria molt fort que per culpa meva les meves reencarnacions tinguessin mala sort.
Podria passar alguna cosa així:
Reencarnar-me en formiga i que el primer cop que surti del cau un marrec amb el seu dit índex de la mà dreta m'esclafi. I després què, un altre cop a la cua de reencarnacions per escoltar les burles de l'oficinista sobre la meva mort precoç?
He posat data a l'assumpte.
Enhorabona doncs! Vigila no morir abans - què fariem a Pons's blog sense tenir un Peix lector?!
No ho faré, no ho tinc previst, seria un despropòsit colossal!
Publica un comentari a l'entrada