dissabte, 28 de desembre de 2019

Estols

Avui he vist una de les imatges més boniques de l'any i reconec que durant uns segons m'he quedat sense respiració. M'he sentit afortunat i al mateix moment una sensació de tristesa m'ha aclaparat. Ha sigut estrany, era com un atac de nostàlgia per la certesa que aquella imatge amb el temps s'esborraria.

Dos estols d'ocells s'entrellacen creant formes abstractes que no paren de canviar. El batec de les ales sembla que estigui en sincronia i fa que els estols vibrin. No puc aguantar-me el crit d'alegria i de sorpresa.

He sortit a fer una volta amb el cotxe, a gaudir de la posta de sol des de dalt d'alguna muntanya però sense adonar-me'n, mentre conduïa, he oblidat la posta de sol. Aleshores he pensat que m'agradaria ser a casa abans que fos fosc i he decidit tornar. Pocs quilòmetres més tard m'he trobat els estols. He fet el crit, he sentit alegria, he sentit tristesa i nostàlgia, he parat el cotxe i els he contemplat durant una estona, fins que s'han anat desplaçant cap a l'oest. Quan he arribat a casa ja era fosc però al meu cap no li importava massa, només pensava en els estols.

4 comentaris:

NoName ha dit...

Per molt que pensis en estols no et creixeran ales, no oblidis mai que els peixos no poden volar. Millor pensa en un gràfic d'una funció maca, mil vegades més abstracte que els dibuixos dels estols a on fos! Jo ahir vaig revisar les equacions cubiques ^^

artur ha dit...

En el inconscient, els estols t'han tornat a casa... dins el mar , també hi han estols de peixos nedant sincronitzadament com ho fan els ocells !. Realitats paral·leles ;)

NoName ha dit...

Has desitjat ja Bon Any Nou al bloc del Pons? Què esperes??

Peix ha dit...

Sempre he pensat que les equacions logarítmiques em donaven estabilitat però les cúbiques tenen més joc. Bon any NoName!

Tens raó artur, la imatge dels banc de peixos que es mouen en sincronia i que vibren amb la llum dels rajos del sol té certa similitud, no ho havia pensat! Bon any!