Nosaltres
Serem una utopia, una imatge difusa
que ni tan sols somiarem.
Serem les ribes oposades d'un riu infranquejable,
les antípodes d'un planeta llunyà.
Poeta del Mató
La gràcia d'aquesta merda és com havia començat i quin ha sigut el seu resultat final. D'unes paraules amb un significat senzill i concret, de mica en mica cadascuna ha anat canviant el seu sentit, que han acabat amb un ni-poema sense substància ni qualitat.
8 comentaris:
I jo que em pensava que serieu peixos...
D'axiò se'n diu un poema dinàmic.
De vegades deixo que un personatge autoanomenat Poeta del Mató escrigui de tant en tant les seves coses... És el gran poeta, Poeta del Mató! L'artista total que està per sobre el bé i el mal.
El Peix sóc jo. El Poeta del Mató és el poeta que escolta el soroll que fa la mel al caure sobre un plat de mató comprat en una paradeta a Montserrat.
No entenc per què la gent del món físic que he animat a llegir aquest bloc després em miren amb cara de circumstàncies, no fan cap referència a les meves preguntes sobre el bloc i, amb el temps, deixen de dirigir-me la paraula.
Et recomano que de tant en tant deixis que el Poeta del Café també n'escrigui, i el Poeta del Vi i el Poeta del Pà. El Poeta del Llom, però, millor que es faci un bloc propi ^^
La gent del món físic te un problema molt greu: es pensen que allò que veuen envoltant-los és el món real. No hi ha fal·làcia més gran!!
El Poeta del Mató és l'únic que pot entrar en aquest bloc, és una llei no escrita que no goso trencar encara. Crec que en diuen drets adquirits. I està clar que el Poeta del Llom no posarà els seus textos per aquí, pobre d'ell!
I el del Café? Què passa? Quins drets adquirits té aquest formatger??
És un poeta molt reconegut amb una obra literària molt prolífica i amb una qualitat que pocs poetes del bloc han pogut ni tan sols poder imaginar a igualar.
Suposo que amb aquesta insistència hauré de parlar amb ell (el formatger, quina poca decència anomenar-lo així, per sort, com que es troba per sobre del bé i del mal no llegeix els comentaris) i a veure si deixa que el cafeter pugui dir la seva en un futur.
Aviso que no serà fàcil. Jo sóc un simple peix que haurà de demanar gairebé l'impossible al gran poeta Poeta del Mató.
No serà més gran que el Pons, eh?!
Això mai!
Publica un comentari a l'entrada