dimarts, 10 de setembre de 2019

Laberint

D'això ja fa dies i no ho havia publicat perquè va quedar amagat sota una pila d'esborranys i ara que ho he vist he pensat: aquest text tan cursi mereix ser publicat ara mateix.

Eren els cabells perfectes. Li queien per sobre l'esquena i em tenien embadalit. No gosava mirar-los massa per una por estranya però els meus ulls, tossuts, els buscaven i quedaven atrapats en un laberint de rínxols superbs. No sabia qui era, ella no s'havia girat i no li havia vist la cara. Em sentia embriagat i la por estranya anava creixent i es manifestava amb crits que rebotaven al meu cap. Vaig deixar de sentir el soroll de la plaça plena de gom a gom que, alegre, celebrava una gran festa. Els cabells i els crits m'evadien de la realitat i, sense lògica, em marejava i em costava respirar. Gairebé no em podia aguantar dret. Vaig intentar que el voltant no notés la bogeria i al final, quan pensava que explotaria, vaig tapar-me la cara amb les mans i vaig prémer molt fort durant uns segons per sentir el meu cos. Per sort em vaig aconseguir calmar. I aleshores, quan vaig deixar caure les mans, es va girar per saludar-me.

11 comentaris:

NoName ha dit...

Ostres, mai no m'havia pensat que els peixos tenien simpatia als cabells... més aviat haguès jurat per escates i aletes de colors.

artur ha dit...

Va tenir sort !...em delia perquè es donés la volta ... Ara em deleixo per la continuació ;)

Peix ha dit...

NoName, en això tens raó, els peixos preferim les escates i les bones aletes però sempre m'han agradat els cabells, no sabria dir per què...


artur, no vulguis saber la continuació, és millor deixar-la a la imaginació de cadascú :)

NoName ha dit...

Potser et sents atret per una certa qualitat que s'anomena "elasticitat" més que pels cabells en si mateixos? Pensa que els cabells i els peixos en realitat tenen molt poc a veure... En el fons els cabells són una cosa molt de mamífers i molt fastigosa!

NoName ha dit...

Tens aquí al partir del moment 1:11:18 la màgia impura, perversa i humana dels cabells en els quals, com a peix, mai no t'hauries de fixar (pensa en les olors no peixateres que han de tenir):

https://www.youtube.com/watch?v=0OOwohiDKjM

Peix ha dit...

A mi les molles (les de pa no) sempre m'han fascinat, i potser tens raó quan dius que em sento atret per l'elasticitat. Fa anys existien aquelles molles que baixaven les escales fent voltes... Suposo que encara falten uns quants anys perquè tornin.

L'olor de peix no sempre és agradable... però bé... Em miraré la peli sencera un dia d'aquests i comentaré sobre això dels cabells, espero que sigui una producció d'una qualitat similar a l'anterior peli xinesa (per cert, com és que coneixes aquestes pel·lícules?)

NoName ha dit...

Doncs és un autèntic conte xinès, jo fins i tot me l'he comprat en format DVD tot i no tenir tal DVD els subtítols en xinès.

Vaig mirant pelis xineses de manera habitual per saber com desitjar-li en xinès vida llarga, salut i gloria al Gran Pons ^^

Peix ha dit...

Vaig veure la pel·lícula i em va agradar. :) A mi, ho reconec, és fàcil que m'agradin totes. És una bona història (i els efectes especials van millorant).

Tenen certa fixació amb els cabells "ultra" llargs en aquesta pel·lícula. M'imagino l'escena que em vas recomanar a la realitat. Segur que, a més a més, s'acabarien fent un nus!

NoName ha dit...

És una bona peli ^^

Tradicionalment els xinesos tenien els cabells llargs, homes i dones igualment. Diria que només certs monjos anaven amb el cap afaitat. Suposo que ho feien per no haver de mantenir també als gremis de perruquers...

NoName ha dit...

Aquí tens una peli sense fixació amb els ultra-cabells:

https://www.youtube.com/watch?v=gAUe11zT0vs

Peix ha dit...

Per no tenir fixació la pel·lícula comença amb una imatge de cabells... (He mirat els primers 36 segons)

La miraré tota un dia d'aquests, no en tinguis cap dubte