No sé si és bo o dolent, ni si és original o avorrit. Potser no està gens ben escrit o potser directament no li agrada a ningú. No en tinc ni idea. Avui m'han publicat al Núvol un conte del concurs de contes que convoquen cada any a l'estiu:
Aquí el teniu: https://www.nuvol.com/opinio/vacances-al-refugi/
Nota: Re
7 comentaris:
Quin conte més lleigt! El noi tenia un problema amb l'institut i no volia tornar-ne, però d'allí a morir cremat... s'ha d'estar molt xungo. Quines merdes d'instituts teniu a aquest país sisplau...
Una història angoixant amb final amarg.
Felicitats per la publicació ! ;)
Moltes gràcies per haver-lo llegit!
Per alguna raó que desconec vaig enviar l'enllaç a uns amics i no en van fer cap cas, va ser una mica trist... (no llegeixen aquest bloc o sigui que no passa res que digui que em va saber greu)
NoName, els instituts d'aquí són avorrits, t'hi fan anar molt d'hora i acaben massa tard. Les tres primeres hores les passava dormint, la de després del pati era suportable, però les dues següents tenia gana i no em podia concentrar. Crec que em van aprovar per no veure'm un any més.
Aquest tal Llorenç va néixer a la història per morir cremat. No va ser a la graella però més o menys... Segons diu la Viquipèdia:
Una llegenda citada per Sant Ambròs diu que Llorenç es trobà amb Sixt en el seu camí cap a la crucifixió i li preguntà: "On vas, estimat pare, sense el teu fill? On vas, sant pare, sense el teu diaca? Mai has anat a l'altar de sacrificis sense el teu servidor, i ara desitges fer-ho sense mi?" i Sixt respongué: "D'aquí a tres dies em seguiràs". I segons la tradició, així fou, ja que el dia 10 d'agost fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.
Quin gran cabró aquest del Sixt...
Jo vaig estar temptat d'enviar-ne algun relat al Núvol, però al final se'm va passar el plaç...potser l'any que ve !....
Segons les males llengües, quan ja feia una estoneta que en St.Llorenç(Patró dels cuiners) era a la graella, en el seu sacrifici, encara va aixecar el cap i els hi va dir al seus botxins , "ep!, ja podeu donar-me la volta, que d'aquest costat ja estic fet !" ;D....
Bon dia ;)
Doncs no t'ho pensis gaire l'any que ve i envia'n un! Per provar-ho no es perd res :)
No ho sabia que era patró dels cuiners, segur que amb les seves indicacions va quedar al punt! Espero que no esperés que se'l mengessin...
Heu de tenir molt de fàstic amb la religió si és que fins i tot a un noi de l'institut li sembli normal cremar-se per seguir el sant model. El culte del Pons, en canvi, no discrimina pels noms ni proposa cremar a cap Llorenç - al no ser que tal Llorenç de cop es posi molt imbecil i insisteixi anar en contra del Pons malgrat els consells de persones varies de tornar al camí de la raó i deixar les bestiesses per al bestiari. En tal cas es faria una excepció i es prendrien les mesures adients per parar-lo, podent arribar fins i tot a cremades i tal.
Nosaltres no feiem més de 6 hores a l'institut, mai. Si recordo bé el normal eren uns 5 hores al dia, de matí o de tarda segons el curs i les cabories dels directors.
El culte del Pons també, sota certes circumstàncies, és sàdic i malvat. Cruel però just.
Doncs vas tenir molta sort. Ens feien entrar a les vuit del matí obrint les portes amb certa magnanimitat. A les onze ens deixaven sortir de les aules per anar al pati sempre sota vigilància. Mitja hora més tard, tres hores més de classe. Per un buit legal les tres classes de després del pati duraven una mica menys i així guanyàvem un quart d'hora. A un quart de tres, afamats, ens feien marxar. Jo anava caminant (alguns tenien moto, altres anaven amb bus o també els venien a buscar) cap a casa, en el meu cas, un camí de vint-i-cinc minuts. (Ara m'acabo d'adonar perquè no em fa res caminar per la ciutat, m'hi vaig acostumar a l'institut). Sembla com si en parlés malament, però en tinc força bon record...
Publica un comentari a l'entrada