Quan em veig en una foto veig a un home de més de cinquanta anys.
Diferents reflexions:
Jo no soc tan gran. Però, i si realment els tinc? I si em van enganyar i vaig néixer als anys seixanta? On em van mantenir amagat durant els meus primers anys? Què va passar? Soc un producte fallit d'una investigació militar secreta? Per què vull ser el protagonista d'una història inversemblant?
El cap em fa males passades, m'enganya amb malícia per fer-me agafar por. Soc jove i fort encara, tinc la vida al meu davant. Però la foto no enganya i tothom em diu que estic molt prim. Segur que em veuen com em veig a la foto.
Ara tinc vergonya i caminar pel carrer em resulta complicat. Agafo la bicicleta, corro com si no hi hagués demà deixant volar els cabells que no goso tallar i així, a gran velocitat, evito les mirades creuades que em fan tremolar.
13 comentaris:
A veure, si ets massa prim no pots tenir 50, així de clar. A aquella edat qualsevol espanyol tindrà la deguda panxa cervesera, sino és que no pot esser ciutadà espanyol i punt!
Ara bé, s'ha de reconèixer que un peix en bici pel carrer és una imatge més normal que un peix en bici a un pis ^^
Talla't els cabells.
És la foto del teu pare?
Si tens més anys dels que saps, no es que et tinguessin amagat a casa, es que directament et van posar en un pot de formol per conservar-te tant jove com se't veu ! ;D ;D o tens el secret de la eterna joventut !
NoName, no em sento gaire ciutadà i a més a més intento no beure gaire cervesa però de vegades en bec per no haver de donar explicacions. És per això que quan una persona em diu: beu una cervesa, jo la bec i brindo amb ella i, és clar, quan hagi passat els cinquanta tindré una bona panxa. La imatge d'un peix amb cabells dalt d'una bici és força rara, ho reconec, i tallar-me els cabells és un tema que aquest cop no he gestionat gens bé, el meu barber de confiança es troba de vacances i no tornarà fins d'aquí dues setmanes. Estic buscant alternatives però.
XeXu, doncs podria ben ser, o també del meu avi, però ell anava amb bigoti. Si em deixés només bigoti, cosa que no faré, diuen que seria igual que ell a la meva edat.
Artur, per alguna raó estranya quan tenia divuit anys tothom me'n posava vint-i-cinc, i la cosa va durar fins fa relativament poc. I quan pensava que aquesta raresa havia acabat, fa poc em van preguntar a quin grau estava fent, vaig respondre que estava en contra dels estudis superiors. El que no m'agrada és que quan em veig en una foto només veig les canes, i al text ho vaig exagerar una mica. Ah, però no penso pintar-me, tenyir-me, el cap, no encara.
Hola Peix! No ho entès molt bé... estàs escrivint un llibre on ets un home d'uns 50 anys i estàs intentant posar-te en la seva pell? O simplement estaves mirant una foto teva que algú t'ha tret i et passa com a mi, que sortim fatal a les fotos perquè qui les fa no sap fer-les? Jo al contrari, em veig grossa a les fotos! Així que de vergonya res de res! Què importa el què pensen els altres?
Ah però si acceptes una suggerència: no et talles els cabells que molen molt llargs i segur que et fan més jove!
Saludets!
M'agradaria escriure un llibre amb algun personatge d'uns 50 anys però escriure un llibre és una tasca dura que requereix coneixements elevats sobre una gran quantitat de temes i molta dedicació. Em falta de tot. Era, malauradament, la segona opció. La foto (feta per un fotògraf que excel·leix en la seva mediocritat).
Si he dir la veritat, puc comptar amb els dits d'una mà les persones que m'importa el que pensen de mi. La resta del món, per sort, me la bufa bastant.
I mira, estava convençut en tallar-me'ls demà però no ho faré. Suposo que esperaré uns dies més. Un temps valuós que m'estalvio! Gràcies!
Jo de tu em buscaria un perruquer dels que valen i invertiria una bona pasta en pintar-me les canes una per una sense tocar-ne res dels cabells que encara tenen pigments naturals de color verd fosc, com de les fulles ben nutrides ^^
Així podràs presumir de tenir tots els punts de la següent llista:
1. cap cana visible
2. si algú et diu "vell" poder contestar "verd"
3. si algú et diu "jove" poder contestar "però ben passat de l'etapa de la floració"
4. embellir qualsevol foto on els teus cabells apareguin amb el seu color exuberant
5. aparentar menys fatxenda
6. deixar veure que et cuides molt
7. fer ben ús del teu sou.
Talla't ja els cabells! On se n'ha vist peixos amb cabells llargs, quina imatge vols deixar?!
En diuen el peix de cabellera, però encara no són prou llargs. Fa uns quants anys, quan era capaç de vestir pantalons ultra estrets de ratlles que semblava un peix pallasso, vaig intentar deixar-me els cabells llargs. Es van anar ondulant i, segons diuen, quedava molt i molt lleig.
Ara que sóc un peix adult amb la creença que tinc cert criteri, no em pintaré els cabells de verd, i no perquè sembli una idea interessant, sinó perquè em sentiria incòmode perdre una hora (o més) de la meva vida dins d'una perruqueria. Màxim que hi puc estar és mitja hora, tradicions antiquíssimes dels peixos...
Crec que em tallaré els cabells a partir de la segona quinzena de setembre. La raó? Amb els cabells curts m'és més fàcil posar-me el gorro de la piscina. Els peixos també en portem de vegades.
Porta un bon llibre damunt i un bol ple d'aigua quan vagis a la perruqueria i veuràs que et costarà creure quan el paio hagi acabat el treball.
Recorda que demà ja se t'acabarà el periode de foscor i el Pons haurà tornat amb CT-s per setmana.
Ridícul processador de comentaris de blogspot!! Havia posat <n> CT-s per setmana i em va HTML-itzar el comentari! Tot just quan havia passat la comprovació de no ser robot :-|
No he llegit mai en una perruqueria. És un món inexplorat. Aniria més enllà la meva zona de confort i estic una mica en contra d'aquests lemes estúpids de la superació personal. Surt de la teva zona de confort i tota la Terra es posarà als teus peus. Ja tinc tota la Terra sota als meus peus, aletes.
Blogger/Blogspot és el que és. No criticaré una plataforma gratuïta que no sé per què encara mantenen. Suposo que no deu ser molt costosa.
Demà serà un gran dia després d'un mes d'allò més avorrit...
Surt de la teva zona de confort en una perruqueria i els teus cabells es posaran tots als teus peus!
(no vaig poder abstenir-me)
Fantàstic! Això sí que és motivació! Amb aquesta frase ara no em quedarà més remei que anar-hi. Entraré a la perruqueria i faré un crit: SUUUUIIII!!!
Publica un comentari a l'entrada