dimarts, 13 d’agost del 2019

Freqüències

Freqüències

Cada vida té una freqüència, tothom ho sap. Quan dues o més vides entren en ressonància es generen grans transformacions. Quan es perd la sincronia o simplement no existeix, la rutina fa el seu fet. I si les freqüències són iguals però hi ha inversió de fase, el cataclisme és devastador i es genera el buit. La vida en si mateixa té la seva freqüència. És molt baixa perquè així les vides insignificants de la resta s'hi emmotllin en harmonia.

Ahir, durant unes hores, vaig dessincronitzar-me de la baixa freqüència de la vida. Vaig alliberar-me del cos i, allunyant-me uns pocs metres, el vaig observar: prim, de pell massa pàl·lida, amb els ulls enfonsats i els llavis d'un color grisós. Des de la distància, amb una freqüència estranya, mirava un cos sense vida.


Enemic

Tens l'enemic a casa, em diuen. Miro a banda i banda i no veig a ningú. Seré jo l'enemic?, em pregunto distret. De sobte em venen al cap unes imatges brutals. Les veig en primera persona. M'abalanço damunt seu en un atac sorpresa que deixa la víctima sense poder reaccionar. M'aturo uns segons que permeten a la víctima entrar en un estat de defensa. Parlo. Parla. Marxo sense haver efectuat el crim. Torno a la realitat i m'adono que sí que és un crim, hi veig temptativa. Soc un monstre, el reflex de la mort. Vull cridar de ràbia quan m'adono que m'estic mossegant molt fort la llengua que s'ha inflat i li sortirà un blau. Les ungles se m'han clavat als palmells de les mans i ara estan amarades de sang. Les miro durant una bona estona. Les mans de l'enemic.

7 comentaris:

NoName ha dit...

Que estàs patint algun matrimoni?? Pobre peix! Et compadeixo sincerament!! Pensa però, que en algun moment deus haver fet un pas fals, llavors part de la culpa és teva... No pots culpar a 100% a l'altra persona, saps? A la vida personal un no hauria de tenir contractes formals.

NoName ha dit...

Amb el teu permís, em sembla que he de deixar aquest video aquí i que l'has de mirar (amb so) fins al final:

https://www.youtube.com/watch?v=yUV9JwiQLog

Peix ha dit...

Per sort no en pateixo cap. No sóc gaire amant del compromís, alguns ho veuen com una debilitat, jo, en canvi, ho considero la meva millor virtut. I amb aquesta virtut crec que serà molt difícil que em posi a buscar matrimoni. Només de pensar-hi sento una opressió a tot el cos que després d'una serie de processos que no sabria descriure generen un increment de la manca de compromís. Matrimoni, com a nom té una sonoritat ben lletja.

No sé quin mal t'hauré fet per fer-me veure aquest vídeo. L'he mirat fins al final i crec que m'ha arribat el missatge: l'alcohol genera matrimonis no desitjats. Per cert, aquests tipus de festes existeixen? O és una invenció del cinema i tots els seus derivats?

NoName ha dit...

Matrimoni rima amb dimoni, alguna cosa deuen tenir a veure. En realitat s'hauria d'anomenar "matrimoney", és a dir diners per a la reproducció de l'especie. i també quedaria palesa la seva relació amb la dimonitat ja que tothom sap que els diners són els ulls del dimoni.

Doncs mira, preventivament vas mirar el video fins al final i ja saps que segons per on vagis i amb quanta dissolució en gaudeixis acabaràs pagant més del compte per això que en el fons no val. Si no estàs patint cap matrimoni llavors quin enemic hi ha, tens algun mal rotllo genètic i t'acaben de donar uns resultats d'analisi xungos??

Em sembla que aquelles festes existeixen, hi ha molt retardat mental que no sap què fer amb la pasta.

Peix ha dit...

Que me la donin! Algun profit en traure, malaguanyada... (la pasta, el diner no)

La veritat és que no hi ha res estrany. De salut estic molt bé, sóc l'enveja del meu passat en aquest aspecte. I és en el passat que en una festa estranya, molt més senzilla que la del vídeo, els efectes de l'alcohol, on vaig nedar una bona estona, es van apoderar de mi provocant uns comportaments erràtics que van vorejar els límits morals. Aquest fet que no explicaré l'havia oblidat del tot i fa uns dies, mentre em llevava pensant que la vida del treballador és molt injusta, em va venir aquest record. Vaig pensar que ho escriuria i al cap de poc ho vaig fer afegint una mica de dramatisme.

NoName ha dit...

Doncs gran perdua per l'humanitat no explicar els comportaments que vorejen els limits morals!! Gran, gran perdua! Immensa, en dirien...

Peix ha dit...

Si ho explico algú podria evitar caure en els mateixos errors, i no m'ho perdonaria mai.

Creative Commons License