Món de fades
Si m'haguessin dit fa uns anys que vivia en un món de fades hauria contestat: -no m'atabaleu, les mentides ja me les dic a mi mateix-. Tota la vida l'he viscut apartat d'una realitat que no podria suportar. I quan l'he vist de ben a prop, alguna força estranya i malèvola me l'ha guardat al fons dels meus records, perduda gairebé per sempre.
M'expliquen una història que em fa fàstic i ràbia i premo els llavis per no plorar. Me n'havien explicat una part fa força temps però no tenia res a veure. Dins del meu món de fades havia sigut creïble i no vaig fer cap esforç per contrastar-la. Em faig fàstic per no haver vist la realitat, per haver animat a qui no tocava i, sobretot, per, amb un grau molt més baix que espero que algun dia em puguin perdonar, haver fet el mateix. I no consola el fet que jo també ho hagués patit.
Nota: no tinc cap dret a explicar la història. Ni el tindré.
Nota 2: edito. No és ni molt menys el mateix, però el rerefons s'hi acosta.
Nota 2: edito. No és ni molt menys el mateix, però el rerefons s'hi acosta.
13 comentaris:
Però quin problema hi ha?? Tothom viu al món propi, la realitat és un somni trist que cadascú interpreta d'una manera diferent.
La realitat és que tots funcionem en base a un model intern, intocable, de la realitat. Mai no arribaràs a conèixer realment a ningú, dubto molt que la tecnologia avanci tant com per permetre conectar cervells en el nostre temps de vida. :-P
Life is a dream, keep dreaming till the end.
Doncs quina llàstima, potser hem nascut cent anys d'hora...
Jo penso que deu ser més aviat quina sort. Recordo com fa temps comentava amb certa gent que només em podrien donar per coneguda quan haguessin aconseguit compratir algun dels meus malsons més pesats. T'imagines com seria si entrar en els somnis d'altra gent fos possible? :-P
No sé si ho vull imaginar. I si entres al somni d'algú i està somiant que et persegueix amb una destral o alguna cosa similar? I no sé si voldria que algú entrés a veure els meus malsons, ni ha algun que encara ara em persegueix...
Hahaha! Ja veus que és *quina sort*, no pas quina llastima! Hi ha pitjor que perseguir gent amb una destral als somnis, i pensa que conectar-te al cervell d'un altre vol dir arribar a sentir què sent l'altre, també. Total, que segur no voldries.
Alguna vegada has somniat que estaves morint, per exemple? T'imagines compartir el malson d'algú que justament somnia que s'està morint? Sentir la pressió del mal imminent dins del teu cos presoner? Creus que hi sobreviuries??
Osti quin iuiu... Crec, almenys ara no ho recordo, que no ho he somniat mai. Seria molt bèstia sentir aquest somni. Penso que podria ser fàcil quedar-hi atrapat o, si més no, sentir com si el cor fos aixafat per una premsa hidràulica.
Jo ja m'imagino l'escenari del peix arribant al laboratori disposat a compartir el malson del NoName, conectant-se voluntariament als aparells, estenent-se al llit del costat, tancant els ulls i tal. Unes hores després la porta s'obre, entren 2 empleats de la clínica fent conversa amistosa i de cop es paren, atontats.
"Però què ha passat aquí, sisplau...", comença un d'ells deixant-se el got blanc de plàstic amb café de màquina damunt un armariet.
"Em sembla que El Peix va tenir la mala idea de conectar-se als malsons de NoName.", contesta amb lentor l'altre. "Ja li havia advertit que no ho fes i que probablement seria de les pitjors coses que podía fer."
"Estarà mort??"
"Bé, si ho és siguem amables i intentem no presentar-lo al Pons que el llençarà pel water... Quina llàstima! Era un dels millors peixos que teniem a la clínica, sempre nedant com un boig i treient temps record... A la piscina el trobaran a faltar!"
"Com creus que ho fet, aquesta bèstia fastigosa? Hi ha vegades que estic tan cansat d'anar gravant les seves parides!"
"Diria que va morir congelat."
Hahahaha! Fantàstica història :D
Però bèstia festigosa... No serà tant!
No intentis treure de la gravetat de l'història! Pobre Peix, va morir en un intent de transcendir la seva condició, d'entendre més enllà del seu cervell, d'arribar a esser millor, de trencar la caixa... Mai no arribarem a comprendre de debo la magnitud d'aquesta tragèdia! Pensa en l'enuig dels empleats de la clínica amb tal situació més desagradable que tindran que justificar! Com faran per no danyar la bona imatge de l'institució i la seva recerca? Què diran als de mass-media? Aconseguiran pintar d'accident la desgràcia d'una mort tan inusual i poc probable? En sabran regnar l'acces de ràbia que NoName tindrà al descobrir el malparitisme del Peix, qui va decidir morir abans que haver de reconèixer que va perdre l'aposta que havien fet de si podía o no aguantar un malson de NoName? Arribarà el Pons a embussar la canonada del water llençant-hi un Peix més...
Jo penso que en aquest cas el millor és no dir res, i si surt a la llum i esdevé un escàndol caldrà buscar un cap de turc que s'avingui a rebre totes les patacades i fer una roda de premsa anunciant el despropòsit del cap de turc. Evidentment se l'anomenaria pel seu nom i no com a cap de turc ja que es notaria massa. s'anunciarà també que es crearan mecanismes per evitar en un futur problemes similars. Per altra banda s'estarà buscant o creant una notícia per a recuperar el bon nom de la institució (com per exemple l'enviament de tones de material mèdic a un país qualsevol en vies de desenvolupament que a ningú li importarà si realment arriben o no).
El que no sé si podran apaivagar la ràbia del NoName, però això, al Peix, li serà ben bé igual, envoltat d'un passotisme extrem a causa de la seva mort.
Només em sabria greu una cosa, embussar la canonada del water.
Home, jo crec que el cap de turc millor que s'anomeni Capturc de cognom o paregut, així no podrà mai queixar-se del per què tot just li va tocar a ell/ella aguantar el merder. Trobo que això d'enviar material mèdic a un país qualsevol és una bona estrategia!
NoName però, és molt probable que els espatlli ra roda de premsa donant a conèixer a tothom quin malparit era el Peix, quan menys s'ho esperin hi apareixerà cridant ben alt...
És un bon cognom. Això és com uns dibuixos estranys que havien fet a la televisió pública on sortia un judici i l'acusat es deia Culpable. Era força divertit però suposo que no va durar massa pel fet de ser tan estranys.
Pobre Peix, a sobre de matar-lo l'insultes...
Publica un comentari a l'entrada