Lliure

Mous la veu i fas intensa la bellesa. Mostra'm com n'és de fals el somriure a tothora i plora. Plora pel que valores i tens i aparta el cos als somnis que t'imposen. Seràs teva i només per tu. Seré meu i per mi quan m'interessi i la resta del temps no seré de ningú.

Poeta del Mató

Sota una muntanya de paraules mal escrites el nostre poeta, Poeta del Mató, va sobreviure mig ofegat durant mesos. La mort era a punt d'atrapar-lo i pres de l'angoixa i la desesperació va fugir de l'esperança. Va obrir les mans deslliurant-se de la vida i va caure cap a la foscor on ni els sons més primitius havien arribat mai. Envoltat del silenci més absolut va restar ocult de tot i de tothom fins que la paraula primordial va fer-lo buscar per tota la Terra. Dèbil i famolenc van portar-lo a la superfície on, llegint-li el Diccionari de la llengua catalana, van refer les seves forces.