Després d'uns dies de reflexió i recolliment tinc ganes d'agafar el sofà i llençar-lo per la finestra. Un segon.
Aquests dies de reflexió i recolliment han estat acompanyats d'una absència total d'exercici. Les meves forces són escasses i tirant de ronyons ja que ni de braços ni cames podia alçar el sofà m'he fet mal l'esquena. A més a més m'he adonat que no passa per la finestra. Canviant els plans he decidit que el balcó era una millor opció. He baixat a demanar ajuda al veí i m'ha dit que de cap manera m'ajudaria, que tenia el cotxe al carrer sota de l'edifici i, malgrat sigui vell, li té certa estima.
—L'edifici?— he preguntat.
—El cotxe, collons!— És un malparlat i jo sempre li dic que així no farà amics.
—Doncs si no m'ajudes el ratllaré— l'he amenaçat amb un somriure burleta.
—Millor això que quedar-me sense cotxe!— Ha contestat amb la cara vermella. Reconec que el veí, ni que sigui una mica groller, és força intel·ligent. M'ha tancat la porta als morros i he tornat a pujar ranquejant pel mal d'esquena.
6 comentaris:
Què fort! Jo també tinc ganes d'agafar el sofa i llençar-lo per la finestra, de fet porto més d'un any amb aquestes ganes i encara no ho he fet. El vaig comprar per Internet perquè sortia barat i me'l portaven a casa, després em vaig adonar que no era un sofa gens comode. En compraria una altre però això seria com si fos gent de pasta, i és que tinc millors coses a fer amb els diners. Al mercat hi ha un munt de sofas que no valen i els venen com si fossin bons!!
Tens un veí intel·ligent, Peix ... cuida'l , que no ni han gaires ! ;D
Si li demanes al Pons, segur t'ajuda a llençar el sofa per la finestra ^^
El meu sofà a l'estiu també fa de llit, i aleshores dic: "avui he dormit al sofà". I ningú em fa cas perquè és una frase que repeteixo durant noranta dies sense interrupció. Si hagués llençat el sofà segurament no podria dir la frase que la gent del meu voltant han après a ignorar com els sorolls continuats d'una nevera o la remor del carrer.
Gran error comprar un moble per internet si no en tens referències. Sempre el pots intentar vendre per alguna plataforma en xarxa de productes de segona mà. Sempre hi ha algú disposat a comprar-lo. Tindràs molts diners i et podràs relacionar amb l'alta societat en recepcions i festes on hi ha sofàs còmodes de veritat que mai hauries pogut imaginar.
El meu veí no sé com m'aguanta. De vegades vaig amb bici pel pis, sobre uns rodets perquè així no em desplaço, i faig molt soroll. O poso la música ben alta o moc les taules, les cadires o el sofà mateix. Mai s'ha queixat. O té molta paciència o el pis es troba molt ben aïllat, que no ho crec.
Un peix anant en bici per un pis??? Mare de les històries...
Els peixos fem el que ens dóna la gana. No és fàcil arribar al manillar amb les aletes, però amb constància i dedicació, tot és possible (Sóc coach motivacional a temps parcial, 130 euros/hora).
Publica un comentari a l'entrada