dissabte, 27 de juliol de 2019

I i II

I - Deixa'm

Deixa'm que et miri per última vegada. Aviat serem estranys i ens saludarem per compromís quan ens creuem per casualitat per aquesta ciutat petita i distreta.
Deixa'm que em fixi amb els teus cabells, ara llargs, ara curts, ara desordenats, ara col·locats un a un amb una perfecció gairebé artificial.
Deixa'm agafar-te la mà amb l'excusa de saludar-te però amb la intenció per sentir el darrer contacte de la teva pell.


II - Promeses quotidianes

Prometo deixar a casa les claus quan en surti i tu no hi siguis.
Prometo oblidar l'olla de macarrons al foc per quedar-me embadalit escoltant cançons del meu grup preferit.
Prometo deixar-me part de la compra al cotxe i tornar al supermercat per comprar-ho una altra vegada.
Prometo anar a comprar quatre vegades seguides i no agafar cap vegada l'ingredient causant de les compres.
Prometo perdre el mòbil pel sofà durant hores el dia que esperi una comunicació de vital importància.
Prometo arribar tard per la culpa de no trobar les claus del cotxe que hauran estat sempre a la vista, al lloc de sempre.
Prometo anar a la platja sense la tovallola.
Prometo deixar-me el pijama vermell a la rentadora i rentar-hi la camisa blanca.
Prometo, i juro que ho faré, que mai deixaré d'equivocar-me.

2 comentaris:

artur ha dit...

...de totes les promeses, la última és la que et farà aprendre !
Bon diumenge ;)

Peix ha dit...

Tens raó. Clar que hauré de ser prou obert per saber si m'he equivocat o no...