Vaig esperar les seves paraules durant mesos. Al principi m'agradava imaginar com serien, un "hola" i prou o una pregunta sobre un tema qualsevol per després començar una conversa on ens preguntàvem què fèiem, com ens anava la vida i de mica en mica ens tornàvem a posar al dia. Tenia moltes ganes de tornar a parlar amb ella. La meva imaginació era pobre i aviat vaig deixar-ho córrer i vaig dedicar-me a esperar.
Ahir vaig rebre el següent missatge:
T'espero dilluns a les vuit del vespre davant la font de la plaça
Vaig respondre de seguida fent notar la meva desesperació:
Vaja, dilluns no em va bé (emoticona de cara trista)
7 comentaris:
La emoticona , segurament hauria sigut la de la cara esparverada pel pànic.... mala resposta, crec jo .... potser va perdre la seva oportunitat.
Totalment perduda! Però sempre en surten de noves
Segur que no es podia posposar el que tenies??
Segur, vaig anar a la piscina a entrenar. Però abans de fer un judici sobre la meva decisió m'he de defensar donant dues raons de pes:
- La primera, la piscina és sagrada.
- La segona, no sóc gaire amant del compromís, per no dir gens.
Hi ha raons potser més importants que portarien a fer un resposta llarguíssima i avorrida que de ben segur no val la pena deixar escrites en un comentari. Potser algun dia ho escric en una entrada.
Salut!
Li haguessis dit que dilluns tocava piscina... qui es posaria a treure un peix de l'aigua??
M'agrada perdre les oportunitats que em dona la vida. Suposo que donant un mínim d'explicacions la meva vida seria diferent, que no sé pas si millor
No subestimis les capacitats de passar de tot de la gent!!! Donar el mínim d'explicacions és una cosa que deus fer per a tu mateix, per no tenir motius de lamentar-te més tard. Haver dit "dilluns tinc piscina" probablement per l'altra persona no hauria canviat gaire coses.
Publica un comentari a l'entrada