Noia amb ranuncles

Escrit per Peix - dilluns, 18 de març de 2019
Aportació a relats conjunts


Aguantava amb força el ram de flors que li acabava de regalar, s'havia posat vermella i em mirava fixament i jo, com sempre, no la sabia entendre. Durant una bona estona ens vam quedar quiets mirant-nos. Els seus ulls foscos em fascinaven i sempre havia pensat que podria estar hores contemplant-los. Aleshores una força estranya em va començar a absorbir cap a aquells ulls i jo, sense oposar resistència, m'hi vaig deixar caure. Era un somni fet realitat.

Em vaig trobar envoltat de foscor. La seva mirada intensa es basava en aquella foscor, era evident, però jo no m'ho esperava. No sé què esperava. Vaig començar a caminar a les palpentes, gairebé de quatre grapes amb por de xocar amb res. Aviat em vaig habituar a la foscor i vaig començar a veure ombres. En un primer moment vaig pensar que eren plecs de l'iris dels ulls però es movien massa ràpid per ser simplement una membrana. Semblava que ballessin encerclant-me. De la llunyania venia un brogit que m'inquietava i a mesura que caminava notava que m'hi anava acostant. Va arribar un moment que el brogit era insuportable i les ombres es movien tan ràpid que em sentia marejat. No podia continuar avançant. Tenia por, tot jo tremolava.

Les ombres es van tirar sobre meu. Eren monstres que em van atrapar sense que jo tingués cap oportunitat de defensar-me. Vaig entendre finalment la seva mirada: no em mirava, els monstres la tenien atrapada tal com m'havien atrapat a mi.
 

8 comentaris.

  1. McAbeu - 19 de març de 2019 a les 9:24
    Diuen que hi ha mirades que maten, no em pensava que fos en sentit tan literal. Bon relat!
  2. artur - 19 de març de 2019 a les 13:58
    Quina història de por !!. Un mirada tant inquietant , com el propi relat...."Històries per no dormir!".
    Felicitats ;)
  3. XeXu - 19 de març de 2019 a les 14:52
    Sí que és cert que aquesta noia té uns ulls una mica estranys, però caram, que inquietat el relat!
  4. Peix - 20 de març de 2019 a les 23:31
    Moltes gràcies! Celebro que us hagi agradat :)

    La qüestió és que vaig mirar-me de ben a prop la imatge fins que l'ull dret va ocupar tota la pantalla...
  5. Carme Rosanas - 21 de març de 2019 a les 20:09
    Has acomnseguit fer-me agafar por d'aquesta mirada, que abans no m'havia pas semblat tan terrible!!!
  6. Peix - 23 de març de 2019 a les 19:23
    Des de que em van explicar el conte del llop i les cabretes no m'he fiat mai de ningú per aquesta raó, darrere l'aparent cara d'ingenuïtat de la noia, vaig ser capaç veure una realitat esgarrifadora... Però suposo que la raó real és perquè no sé entendre aquesta mirada. Ningú pot negar que és una mica inquietant.
  7. Elfreelang - 24 de març de 2019 a les 13:06
    inquietant i ben contat ...enhorabona!
  8. Peix - 28 de març de 2019 a les 23:03
    Moltes gràcies!

Alguna cosa a comentar?