Podem estar segurs que l'univers és tal i com el veiem? Ens passa el temps o som una simple projecció d'un passat que ja ha ocorregut? Som conscients de tot el que fem i som lliures de prendre decisions, però, és cert?
Potser el nostre temps va enrere però no som capaços de percebre-ho. Ens pensem que avancem cap al futur però podria ser que hi estiguem reculant on totes les nostres decisions que prenem realment són la raó dels fets que hem viscut. Potser el nostre univers està portant l'entropia al mínim, a un ordre prefecte, però ho veiem de cap per avall. Ens acostem sense saber-ho a allò que anomenem Big Bang. Principi i fi, quina coincidència més perversa.
Existeix un símil per poder comprendre aquesta estranya realitat. Imagina't que sempre has caminat enrere. Vas per un bosc o pels carrers d'una ciutat i no penses, només camines i mires. Veus tot el que tens al davant i el que tens darrere va apareixent. Per a tu seria ben normal haver viscut sempre així i potser no et plantejaries una manera de viure diferent.
Veus el teu passat i el futur va apareixent per la teva esquena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada