Aquestes paraules. Les llegeixes en un present fictici. Els teus ulls han rebut la imatge i l'han enviat cap al teu cervell. Allà s'ha processat amb un temps molt curt que ha interpretat el text. Un temps, malgrat sigui molt curt, que et fa viure inevitablement en el passat. Tot és el passat. I si t'enganyes dient que el moment d'interpretar dels nostres sentits ens marquen el propi present, el que veus, sents, olores o toques és quelcom que s'ha fet en anterioritat. És fàcil entendre que passar els dits sobre una paret rugosa no ens mostra la rugositat del present, sinó d'una paret aixecada en un altre moment. El so, la llum... tot el que t'arriba al teu cos és el passat. Potser un passat tan curt que no podem apreciar, però, al cap i a la fi, és passat.
"Viu el present", et diuen. Però si la veu que has sentit ha hagut de viatjar per l'aire fins a arribar a les teves orelles. Quina incoherència.
Ara bé, viu el passat, viu-lo amb ganes i amb alegria. Viu el passat més proper que les lleis de la física que regeixen l'univers i el teu propi cos et permetin!
2 comentaris:
El present no existeix, tot es passat o futur, o sigui que viuré el futur.
Jo no sé com es fa això de viure el futur, com a molt de vegades el puc predir (fent ús de la física i les matemàtiques, i de l'experiència també) com un cop que vaig xutar una pilota i just després vaig dir: "Es trencarà el vidre de la finestra". I així va ser. No em considero un mag.
Viu el passat immediat que no causa problemes en l'estructura de l'univers i les seves lleis, si us plau.
Publica un comentari a l'entrada