Trajectòries

Camino en un enfrontament mental que m'esgota. Tinc ganes de sentir l'angoixa, la por o la desesperació però el meu cos radia felicitat en un matí fred de principis d'hivern. El vent intenta en va despentinar-me. El tallat arran de closca ha tornat els meus cabells immutables a les inclemències del temps. M'anoto un punt. Faig grans gambades enfundat en unes botes velles que m'escalfen i que aguantaré fins que es desfacin. M'anoto un altre punt pels meus peus calents i se m'escapa un somriure que si algú el veiés no podria saber gens d'on ve. Miro com cada dia la finestra de la casa que queda darrere del solar. Avui té les persianes aixecades. S'hi poden veure tres quadres petits, dos de rodons i un de quadrat, amb el marc blanc. No sé què deuen mostrar aquests quadres i de tant en tant imagino què hi pot haver: fotos en blanc i negre d'algun avantpassat, quadres en miniatura de paisatges com ara un bosc o un llac, o bé són miralls amb la funció, degut a la seva mida, de tant sols decorar. Avui no ho penso. Veig de lluny una persona que ve directe cap a mi trepitjant la meva trajectòria. "Em faràs canviar el meu recorregut?", penso mirant-la fixament. No li veig la cara. Em recordo que he d'anar a l'oculista perquè em revisin la vista. Porta un gorro de colors blanc i blau i un abric fosc. Jo no cedeixo, ella tampoc i ens anem acostant. El xoc es produirà si cap des dos no gira. Un xoc de dues persones que caminen en un carrer solitari un matí d'hivern. Un xoc massa absurd i evitable. Per aquesta raó, ella, en un últim moment, es mou i em deixa pas. Li veig la cara i la reconec d'altres dies que ens trobem més o menys a la mateixa hora. Ella em somriu i em diu hola. I jo, amb un micro-atac de cor, intento dir qualsevol cosa. Continuem, cadascú en direccions oposades. La meva cara d'embadalit no pot reprimir un somriure d'orella a orella. Reprimeixo les ganes boges de girar-me. Camino radiant felicitat, ara sense complexes. M'anoto un tercer punt; aquest no es mèrit meu. I arribo a l'entrada de la feina.

Em pregunto hores més tard si estic una mica boig, però això ja forma part d'una altra història.