Aquesta entrada, mereixedora d'una sortida digna, esdevindrà una ruta estranya a través del temps i els seus records.
Tot comença amb una música alegre que acaba donant pas a una melodia melancòlica canviant el text original. Unes setmanes remenant imatges i acabar confirmant que l'expansió accelerada de l'univers és degut a una matèria fosca que envolta, que sí que té nom i és ben coneguda malgrat els entesos no són capaços de trobar-la.
Segueix amb una història sobre la miopia on dona raons distorsionades del carrer i la seva gent. Una història que ningú escriu ni s'espera que sigui escrita. Es perd per sempre.
I fi.
Quina sortida més poc reeixida.
2 comentaris:
Tu també has llegit 'Astrofísica per a gent amb presses'?
No l'he llegit però ho faré ben aviat (gràcies a tu, per cert). He llegit altres llibres de divulgació científica sobre astrofísica i m'encanten. Potser últimament hi penso molt sovint per això em surten escrits estranys on aquestes idees s'hi colen...
Publica un comentari a l'entrada