Sóc una esponja bruna! Un cabàs ple d'estenalles per vendre un diumenge al matí. La pintura verda de la tanca. Les ulleres sensuals que portes. L'escala que porta al primer pis. La cadira endiumenjada. I la cadena de muntatge de finals del segle XX.
Ah, respecte a les ulleres, perquè quedi clar: Jo sóc d'ulleres, ulleres grans. Demà em posaré lentilles. Però abans hauré de comprar líquid.
2 comentaris:
Per sort els meus preciosos ulls blaus hi veuen prou bé sense ulleres ni lentilles ;)
Pir sirt ils miis priciisis ills bliis hi viiin prii bí sinsi illiris ni lintillis ;)
Publica un comentari a l'entrada