Avui a la feina he comès expressament una petita errada. De tant en tant ho he de fer per no generar sospites de la meva excel·lència sense precedents que podrien provocar enveges i mala maror. Sóc el millor i amb diferència. De fet, sóc tan i tan bo que m'he tret les tecles "Retrocés" i "Supressió" perquè mai les he hagut d'utilitzar. Sóc una bèstia.
L'errada ha sigut dir en veu alta: "Oh, m'he equivocat!". I la mirada d'estupefacció dels companys ha sigut d'espant, de terror i d'angoixa. Aleshores he dit: "Ah, no! És tot correcte, m'he confós". El món ha tornat a la normalitat i jo he evitat qualsevol sospita.
De vegades em sorprèn arribar a ser tan perfecte. Què hi farem, sóc així.
3 comentaris:
Hauràs de canviar de feina, a veure si et tornes més humà.
Un dia em van dir que si marxava m'apallissaven. No sé si anaven de debò o era una broma. Per salut continuaré sent una divinitat, malgrat tot...
Veig que ací hi ha marro. Això promet!!
Publica un comentari a l'entrada