diumenge, 8 de gener de 2017

L'escala

Suposo que, si hagués sigut ell, el final hauria sigut espectacular, bèstia, indignant, sorprenent... però una bona part hauria hagut de ser diferent. Els plors de tristesa i emoció que ens han aclaparat haurien sigut de ràbia i de contradicció. L'amor sempre guanya i així és el que tothom vol veure, però estic segur que al revés seria, per a mi, una història brutal.

A l'escala, després d'una conversa de suposicions, ell va baixant i la imatge puja fent-nos recordar la conversa i mostrant l'ull de l'escala amb el seu espiral d'esgraons que porten cap a la foscor. Aquesta imatge reveladora m'ha encantat. Després, tot era esperar el desenllaç.

_________________

I ara dues històries que no tenen res a veure amb l'anterior:

1. Esperit crític: Un dia l'Eloi va pensar en els petons. Petons amb llengua apassionats, aferrant-se l'un a l'altre amb passió i força. Va pensar que era només plaer que es donaven mútuament i que en una parella, si hi havia respecte, admiració... Els començava a qüestionar quan de cop es va dir prou. Es va adonar que tot el que feia, deia i pensava s'ho qüestionava, fins al punt de començar a sentir un cert rebuig a la societat i a la seva pròpia existència. Es va expulsar ràpid aquests pensaments i va dir-se que el seu cervell havia sobrepassat el límit. A la mateixa tarda tot havia canviat al seu voltant. Els seus amics es comportaven igual de riallers i xerraires com sempre, la ciutat continuava freda i fosca però acollidora i els bars, com és normal en aquesta època de l'any, estaven plens de gent prenent una xocolata calenta. L'Eloi va descobrir que estimava aquest món. I ves per on, i no sé si hi té res a veure, va començar a avorrir la cervesa.

2. Control: Un dia l'Oleguer es va adonar que part de la seva vida feia anys que era portada pels altres i que ell no tenia ni veu ni vot per decidir. Ni tant sols per opinar. Quan se'n va adonar no va fer res per canviar-ho perquè així d'aquesta manera, va pensar, podria dedicar-se en la resta sense preocupar-se. Però van anar passant els dies que l'Oleguer anava pensant en la idea de prendre les seves pròpies decisions. I quan la idea havia madurat prou es va trobar no sabia la manera, ho havia oblidat. I gràcies a un conversa amb una noia i la seva ajuda, que l'Oleguer n'haurà d'estar eternament agraït, tot es va encarrilar i va notar que de cop era ell qui decidia cada nova passa. No us podeu imaginar quina llibertat va sentir dins seu.