dimecres, 11 de gener de 2017

Feina

Tinc una feinada de por i una llista massa gran de posts per llegir. I què faig?

Et miro de lluny, et prenc i t'acaricio. Qui ets tu? D'on has sortit? Em sento estrany quan sóc a la vora. Quantes passes hi ha entre tu i jo ara mateix? Moltes, més del que som capaços d'imaginar, t'ho diria en any passes si tingués la certesa de la distància.

I em truquen. I sense voler ja tinc la feina feta avui abans d'enfonsar el cap sota l'aigua. No tota, no encara. On era?

Et desitjo però no pot ser i ho saps. No em coneixes i jo tampoc i l'aigua del riu és massa pura dalt de les muntanyes. A la plana, el temps i el món l'embruta. Em demanes que follem i jo em quedo arraulit a la fosca més absoluta dels meus pensaments. I ens duem l'un a l'altre fora de l'abast de mirades furtives. Si us plau no deixis de mirar-me així; em desfaig malgrat no t'ho hagi dit mai. T'ho dic ara, per fi. Ahir no et coneixia, avui sóc teu.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

No vull baixar de l'hort, però em sembla que no parles d'una persona...

Peix ha dit...

És molt probable que tinguis raó.
Però bé, que cadascú li trobi el sentit que més li agradi. Jo no m'enfadaré.

Anònim ha dit...

O sigui que per culpa d’aquesta no et llegeixes tots els meus posts, vale...

Peix ha dit...

Els llegiré, no en tinguis cap mena de dubte...